EL MISTERI DE LES TARDES (Wan)

Una tarda normal tornant de l’institut, necessito agafar un metro i un autobús per arribar a casa. Tardo una mitja hora en fer el trajecte.

Però ha estat diferent. Esperant a l'autobús, un home es va apropat a mi mentre estava parlant per telèfon. Fins aquí tots podem pensar que és un home normal parlant per telèfon. I sí, però semblava que parlés un idioma que no existia. Aleshores, l’he seguit i he vist com agafava el metro i desapareixia.

Després d'això he pensat que m’ho havia imaginat, i no li he donat més importància. Uns dies fins que uns quants dies després, vaig veure una altra vegada aquell home, però aquest cop no estava sol sinó que tenia a una nena al costat que pareix que era la seva filla, tenia una maleta que pareixia molt pesant con si tingués, no ho sé com 40 quilos de carn, o un cos d'un mort.

Me'n vaig apropar a aquell home i a la seva filla, i li vaig preguntar que portava en la seva maleta. M'havia dit que portava carn als seus amics, i que estava molt bona. Me’l vaig creure i el vaig seguir una altra vegada, i sí que va baixar del metro en mig d'un túnel, em preguntaràs com per què no ho sé. Però segur que no eren humans.

Per esbrinar que eren en vaig baixar del metro a la següent estació i el vaig perseguir per les vies, i vaig veure com es menjaven a una dona d'uns trenta anys. Tenen la pell blanca, els ulls vermells com si els surten sang pels ulls. Tenien unes dents molt llargues i afilades com d'un llop.

Els vaig gravar com es menjaven a aquella pobra dona, després d’això vaig anar-me corrent a casa i l'hi vaig contar als meus amics i familiars, sols que no em creien, menys el meu millor amic. Vam publicar aquell vídeo a les xarxes socials. I sembla que tots volien veure’l per ells mateixos, i el vaig dir que anessin a la línia 2 i el veiessin ells mateixos.

Després d’això la policia va anar a investigar el cas aquell que es va fer viral per les xarxes socials, i sí que van atrapar aquell home i la seva filla. I jo ja no agafo aquell metro.