El misteri dels llibres desapa

Heus ací que una vegada hi havia en un altre món, una ciutat anomenada Barceloanimal, allà hi vivia una tortuga que es deia Albert, tenia una llibreria al mig de la ciutat i tothom comprava els seus llibres.
Un dia quan es va despertar va veure que els llibres no hi eren!
-I ara que faré sense llibres! Va dir mig plorant.
En aquell moment va entrar la seva amiga, l'ovella Blanca
-Què ha passat, i tots els teus llibres? Va preguntar ella.
Quan li va haver explicat el que s’ho havia trobat tot buit. La Blanca va dir.
-I si preguntem a la gent si ha vist alguna cosa?
Van llogar unes ambicis i se'n van anar a preguntar-ho.
-Bon dia, senyora Rosa. Què ha vist alguna cosa aquesta nit? Li van preguntar a la porqueta que comprava al mercat.
-Ara que ho dieu, aquesta nit he vist un animal que entrava a l’estació de metro amb molts llibres.
Van entrar a l’estació, tot estava tancat, no passaven metros i queien gotes d’aigua del sostre. Va passar una bona estona i els dos amics anaven buscant pistes, però no en trobaven.
-Aquí no hi ha res, marxem! Va cridar la Blanca desesperada.
-No, espera’t cinc minuts més, si us plau. Li va suplicar l’Albert.
Van passar cinc minuts i encara buscaven proves i pistes per saber què estava passant amb els llibres de l’Albert.
-S’ha acabat, no puc més, jo me'n vaig. Va cridar la Blanca furiosa.
No va ni acabar la frase que es va començar a sentir un soroll semblant al d’un metro…
-Blanca, sents això? Va preguntar-li
-Sí, és com un soroll de metro. Va respondre ella.
El soroll s’apropava cada cop més a ells, fins que el metro va entrar i es va parar just davant seu. El metro era blanc amb una ratlla blava, tenia moltes finestres i eren de color negre grogós.
-Sembla buit. Va dir la Blanca.
-Hi entrem? Li va preguntar ell.
Van entrar, no semblava que allà hi hagués algú, van passar alguns vagons i no trobaven res, però quan van entrar al quart vagó van veure tots els llibres de l’Albert col·locats pels seients.
-Ràpid agafem-los i marxem! Va cridar la Blanca.
-No, espera, el tren no es mou sol, per tant, aquí hi ha algú. Va dir ell.
En aquell moment va aparèixer un talp.
-J o et conec, ets el Bru, tens una llibreria a un parell d’illes de cases de la meva! Va exclamar l’Albert.
-Però no ho entenc. Si tens una llibreria perquè agafes els llibres de l’Albert? Va preguntar la Blanca.
-Per què a tu tothom et compra llibres, i a mi no me'ls compra ningú, així que vaig pensar que si t’agafava els llibres la gent compraria els meus llibres i no els teus. Però ara veig que m’he equivocat. Va dir el Bru.
-Tinc una idea! Va exclamar l’Albert -I si construïm una llibreria els dos junts?
-De debò estàs disposat a deixar el teu negoci per muntar-ne un amb mi? Li va preguntar el Bru.
-Si és clar! Li va respondre.
-Gràcies! Va cridar d’alegria el Bru.
Uns mesos després quan l’Albert i el Bru ja havien muntat la llibreria…
-Albert on va aquest llibre? Va preguntar el Bru.
-Segona prestatgeria a la dreta! Li va respondre ell.
-Perdona Bru, busco el llibre de Romegós i Juliegat. Li va dir una clienta.
- Ah bon dia, senyora Rosa, ara mateix l’ajudo. Li va respondre.
En aquell moment va entrar la Blanca.
-Bon dia, Albert i Bru, com va? Els hi va preguntar.
-Molt bé i tu? Van respondre.
-Bé, he sentit que hi ha un concurs de llibres, us hi presentareu?
-No, perquè…
És millor l’amistat que la competitivitat!!!!
Fi