El portal (Martín)

Va ser cap a tres mesos que em va ocórrer això, era un dia en setmana de parcials, tot el temps que tenia el dedica a l'estudi i no tenia prou temps per a descansar. Recordo que aquell dia en especial no vaig dormir res, l'examen de mates era molt complicat i em vaig desvelar tota la nit. Després de classes camí al metro, vaig notar que no tenia dates al mòbil, la ratxa d'escoltar música, camí a casa s'havia trencat. Molt esgotat, com per enfadar-me, em vaig posar al banc, esperant arribar al meu destí, però a poc a poc vaig notar que la veu de la gent va baixar lentament.

Em vaig despertar d'un sobresalt, mentre em despertava del tot, vaig notar que la llum del metro estava apagada, l'interior del vagó estava deteriorat i els vidres estaven trencats (el que feia que es fiqués l'aire amb velocitat). No tenia prou temps per pensar, ja que el metro va fer la primera parada. Era un bosc, un bosc amb els arbres massa alts. Probablement eren els arbres més grans que havia vist en la meva vida. Vaig sortir del metro per instint i quan ho vaig fer un aire em va envoltar. Era un aire estrany, no feia pudor, però era molt dens, tant que em costava respirar. Caminant pel bosc amb cura de no anar massa lluny, vaig notar una cosa que tenia un arbre, era la marca d'una arpa, una molt gran, no eren d'un animal normal, ni tan sols eran d'un animal. Em vaig paralitzar quan em vaig adonar de qui provenia.
Eren les arpes d'un dinosaure! No les Havia vist mai, però vaig estudiar arqueologia, sabia la forma i la seva posició, però hi havia una diferència del que havia estudiat i el que estava veient en aquest moment, feta recentment. Estic segur que el responsable de la marca encara està pel bosc. No vaig tardar ni un segon a llançar-me corrents cap al tren. Però quan vaig passar per les portes del tres, aquestes es van tancar deixant aquell bosc maleït. Vaig veure moltes coses després d'això, la crucifixió de Crist, la caiguda de la Biblioteca d'Alexandria i la Primera Guerra Mundial. Vaig veure moltes coses abans de desmaiar-me.

Quan baix despertar-se era al vagó del tren, suat i cansat, les portes es van obrir, però aquesta vegada a fora de les portes s'observava un càrtel que deia "11 de setembre", era la meva parada, quan vaig sortir i tot era normal, la gent sortint i altra gent entrant, Vaig sortir corrents cap a casa i en vaig dormir per la son.
L'endemà vaig anar a classe en taxi, evitant costi el que costi el metro, però la curiositat pel que va passar em carcomia lentament, fins que un dia vaig tornar al metro a enfrontar el passat i el vaig veure em va deixar una sensació d'insatisfacció. Res. No havia succeït res. Vaig intentar de tot, anar a la mateixa hora, asseure'm en el mateix lloc, però res va passar.

Avui dia, encara em pregunto què va succeir aquell dia, si tot va ser un somni o no. Però fa uns minuts em vaig adonar que tenia una marca en l'espatlla, com estava en el mig. No em vaig adonar que el tenia, i quan el vaig veure em vaig quedar paralitzat. Era una ferida que s'estava cicatritzant amb la marca d'una arpa.