Autor/a
SALTAMARTÍ
Categoria
Relat lliure
EL SALTAMARTÍ VIATGER
És diumenge, després de les pluges ha sortit el sol. Decidim anar al parc de can Mercader, un espai verd on la natura hi és present. Hi podem viatjar en metro i ens agrada a tota la família.
Anem a la boca de metro Badal, baixem les escales i a l´andana, sorpresa! Veiem que hi ha un saltamartí gros, està estirat a terra de costat, no es mou i li falta una pota del darrere. Quina llàstima, què li haurà passat. Estarà mort? De repent veiem que mou una antena. Encara està viu! I si el portem al parc de can Mercader? Provem-ho! Buidem una carmanyola amb ametlles i el posem a dins amb molta cura.
Entrem al metro confiats, de seguida arribarem només són set parades. A l´estació de Can Boixeres el metro surt a l´exterior i ens acaricia la llum del sol. Potser haurà entrat des d´aquí? Hi ha uns horts a la vora, podria ser...
Arribem a la parada de Gavarra i sortim al carrer, ens dirigim cap al parc. Se n´estarà adonant que ja no està al metro? Arribem al parc i busquem un espai on pugui estar bé. Veiem dues palmeres en un prat amb gespa i plantes, creiem que li agradarà. Els saltamartins beuen aigua? Potser tindrà set? Posem unes gotes d´aigua i deixem al saltamartí sobre la gespa. I si marquem el lloc exacte on està? Així a la tornada veurem si encara hi és. Estem d´acord i deixem una petita branca com a senyal d´on està l´animaló.
Visitem el museu de les matemàtiques i fem una volta amb el tren de can Mercader. No deixem de pensar en el saltamartí. Què haurà fet?
És el moment de tornar cap a casa. Ens aturem davant de la palmera i busquem al saltamartí. No hi és! Què haurà passat? Tornem a mirar i descobrim que s´ha amagat a sota dels brins d´herba. S´ha amagat ell sol, ja no està tombat sinó dempeus i està movent les antenes. Què bé està viu! Li fem un petó des de la distància. Que tinguis sort saltamartí, cuida´t molt!
De camí al metro ens toca fer una bona pujada fins a l´estació de Gavarra. Tenim el cor alegre, el nostre amic s´ha salvat i podrà viure feliç entre flors i arbres.
Anem a la boca de metro Badal, baixem les escales i a l´andana, sorpresa! Veiem que hi ha un saltamartí gros, està estirat a terra de costat, no es mou i li falta una pota del darrere. Quina llàstima, què li haurà passat. Estarà mort? De repent veiem que mou una antena. Encara està viu! I si el portem al parc de can Mercader? Provem-ho! Buidem una carmanyola amb ametlles i el posem a dins amb molta cura.
Entrem al metro confiats, de seguida arribarem només són set parades. A l´estació de Can Boixeres el metro surt a l´exterior i ens acaricia la llum del sol. Potser haurà entrat des d´aquí? Hi ha uns horts a la vora, podria ser...
Arribem a la parada de Gavarra i sortim al carrer, ens dirigim cap al parc. Se n´estarà adonant que ja no està al metro? Arribem al parc i busquem un espai on pugui estar bé. Veiem dues palmeres en un prat amb gespa i plantes, creiem que li agradarà. Els saltamartins beuen aigua? Potser tindrà set? Posem unes gotes d´aigua i deixem al saltamartí sobre la gespa. I si marquem el lloc exacte on està? Així a la tornada veurem si encara hi és. Estem d´acord i deixem una petita branca com a senyal d´on està l´animaló.
Visitem el museu de les matemàtiques i fem una volta amb el tren de can Mercader. No deixem de pensar en el saltamartí. Què haurà fet?
És el moment de tornar cap a casa. Ens aturem davant de la palmera i busquem al saltamartí. No hi és! Què haurà passat? Tornem a mirar i descobrim que s´ha amagat a sota dels brins d´herba. S´ha amagat ell sol, ja no està tombat sinó dempeus i està movent les antenes. Què bé està viu! Li fem un petó des de la distància. Que tinguis sort saltamartí, cuida´t molt!
De camí al metro ens toca fer una bona pujada fins a l´estació de Gavarra. Tenim el cor alegre, el nostre amic s´ha salvat i podrà viure feliç entre flors i arbres.