Autor/a
Primavera
Categoria
Relat escolar
Subcategoria
De 13 a 17 anys
Centre escolar
Institut Ventura Gassol
EN JOAN I L’AMOR AL BUS(AAron)
En Joan es va llevar sobresaltat per un mal somni i es va adonar que era tard. Ell és un noi amb un molt bon físic, ja que va cada matí al gimnàs.
Com un dia qualsevol, ell va anar a la parada de l'autobús per anar al gimnàs, però va agafar el següent de sempre perquè arribava tard. Tot pujat a l'autobús, va veure al fons una noia preciosa. Ell va seure prop d'ella, però no li va dir res. Ell va estar tot el dia pensant en ella i va agafar el següent autobús cada dia de la setmana. Dissabte, ell va seure al seu costat perquè no hi havia més llocs, i finalment, ella li va parlar perquè ja era una setmana continuada trobant-se a l'autobús. No van parlar de molt, però en Joan es va adonar que ella no era una noia qualsevol. Per ell, ella és un àngel caigut del cel, una enviada de Déu per fer-li la vida més fàcil.
En Joan només es va quedar amb què ella es deia Patrícia, però perquè ell es va quedar embadalit mirant-la. Ell mirava els ulls arrodonits, blaus com la mar, els seus cabells castanys i arrissats i tot el que es podia mirar.
Des d'aquell moment, van començar a parlar i es van fer amics. També van començar a anar al gimnàs junts, ja que ambdós els agradava.
Cada vegada, tots dos estaven més units l'un amb l'altre fins a un dia que en Joan la va convidar a sopar. Ells van anar a un restaurant del barri i allí van sopar molt bé. De tornada a casa en el metro, buit per les altes hores de la nit que eren, en Joan li va dir a Patrícia que l'estimava. Ell s'esperava el pitjor, però ella li va dir el mateix.
Des d'aquell dia, tots dos van formar una magnífica parella. Uns anys després es van casar i van tenir dos fills, anomenats Aleix i Andrea.
En Joan, mai a la seva vida es va imaginar que li passaria alguna cosa així, i que s'enamoraria per agafar un autobús més tard, però això li va "salvar" la vida i ara és la persona més feliç del món, junt amb Patrícia i els seus fills.
Com un dia qualsevol, ell va anar a la parada de l'autobús per anar al gimnàs, però va agafar el següent de sempre perquè arribava tard. Tot pujat a l'autobús, va veure al fons una noia preciosa. Ell va seure prop d'ella, però no li va dir res. Ell va estar tot el dia pensant en ella i va agafar el següent autobús cada dia de la setmana. Dissabte, ell va seure al seu costat perquè no hi havia més llocs, i finalment, ella li va parlar perquè ja era una setmana continuada trobant-se a l'autobús. No van parlar de molt, però en Joan es va adonar que ella no era una noia qualsevol. Per ell, ella és un àngel caigut del cel, una enviada de Déu per fer-li la vida més fàcil.
En Joan només es va quedar amb què ella es deia Patrícia, però perquè ell es va quedar embadalit mirant-la. Ell mirava els ulls arrodonits, blaus com la mar, els seus cabells castanys i arrissats i tot el que es podia mirar.
Des d'aquell moment, van començar a parlar i es van fer amics. També van començar a anar al gimnàs junts, ja que ambdós els agradava.
Cada vegada, tots dos estaven més units l'un amb l'altre fins a un dia que en Joan la va convidar a sopar. Ells van anar a un restaurant del barri i allí van sopar molt bé. De tornada a casa en el metro, buit per les altes hores de la nit que eren, en Joan li va dir a Patrícia que l'estimava. Ell s'esperava el pitjor, però ella li va dir el mateix.
Des d'aquell dia, tots dos van formar una magnífica parella. Uns anys després es van casar i van tenir dos fills, anomenats Aleix i Andrea.
En Joan, mai a la seva vida es va imaginar que li passaria alguna cosa així, i que s'enamoraria per agafar un autobús més tard, però això li va "salvar" la vida i ara és la persona més feliç del món, junt amb Patrícia i els seus fills.