En Yan i el bus

Al barri de Gràcia hi vivia un nen que es deia Yan. A en Yan li encantaven tots els tipus de transports; avions, helicopters, cotxes, trens, tramvies, bicis… Però n’hi havia un que li agradava especialment: els busos. Ell volia treballar de conductor de bus. Però s’ho repensava,...cada dia fer el mateix era una mica avorrit.
Aquesta història tracta sobre els autobusos, que són la passió del Yan, però en el fons, parla de que a cadascú li agrada el que li agrada.
El Yan, que vivia a la vila de Gràcia, cada dia agafava la línia 116 de bus del barri per anar a l’escola i aquesta és la història d’un dia normal de la seva vida.
A les 7:45 li sona el despertador. El Yan ha de donar-se pressa per agafar l’autobús de les 8:34. Es renta les dents, esmorza, es vesteix i surt de casa a les 8:24, es deixa la tarjeta, entra a casa, torna a sortir a les 8:26 i arriba a la parada a les 8:32. El bus ja està a la parada. El Yan puja, valida la tarjeta i troba un bon lloc. Deixa la motxilla al seient i surt a veure si arriba el seu amic l’Octavi. I efectivament, arriba. El Yan gaudeix molt del viatge i xerra amb l’Octavi. Al Yan li encanta la línia 116 perquè sempre hi ha el mateix conductor, les mateixes persones i sovint el mateix bus: la unitat 4309, encara que al Yan li agradaven més les Mercedes Benz Sprinter, com per exemple la unitat 4297, que és la que li ha tocat aquell dia. El tros que més li agrada del viatge és la baixada per la riera de Can Toda.
Octavi, has vist que xulo, aquest bus “ambulància”?
El Yan deia a tots els busos Mercedes Benz Sprinter “ambulància”, perquè les ambulàncies són el mateix model.
-Bastant xulo, la veritat.- va dir l’Octavi- però jo no m’hi fixo tant, no sóc un friki com tu.
-Però com pots no fixar-t'hi?-va preguntar el Yan sorprès- Si és completament diferent als Iveco Indcar Mobi normals.
-Ipecoquè?
-Iveco Indcar Mobi.
El Yan i l’Octavi han arribat a la parada del Park Güell, baixen del bus i van a l’escola. Entren per la porta principal i el Yan veu a als seus amics.
-Hola nois!- exclama el Yan- Heu vist que xulo el bus que hem agafat?
Els companys comencen a riure i un d’ells diu:
-De debò que encara t’agraden els autobusos aquests?- va dir un d’ells.
El Yan s’ofèn. Està trist.
Després l’Arnau, que és molt bon amic del Yan, s’apropa i diu:
-A cadascú li agrada el que li agrada. Igual que a tu t’agraden els jugadors de l’NBA i el bàsquet. I d’això ningú no se’n burla, eh?
El company que se’n a burlar del Yan es queda de pedra.
Durant la classe de matemàtiques el Yan dibuixa un bus de la línia 116.
-Què estàs fent?- diu el mestre.
-E… e…esti…estic… di…dibuixant u…un b…b…bus.- diu el Yan mentre li fa un somriure fals al mestre.
-Està molt bé que t’agradin els autobusos- diu el mestre- però a la classe de matemàtiques has d’estar atent.
-D’acord.
El dia s’ha acabat i el Yan ha d’anar a Judo.
-Què bé! Ara m’espera un agradable viatge en l’H6!- exclama el Yan.
-Molt bé, espero que gaudeixis del viatge!- diu un dels amics del Yan.
El Yan arriba a la parada i puja a l’H6. Agafa un bon lloc a la finestra i gaudeix del viatge. Baixa del bus i arriba a l’extraescolar la mar de content.
Com ja veieu, el bus està molt relacionat a la vida del Yan, i no parlem del cap de setmana…