FESTACULAR

En un poble rere d’una muntanya nevada, tots els habitants caminaven hores per arribar a on volien, ja que aquell poble estava lluny de tot. Si voltees tenir una reina decent, hauries de caminar durant dues hores si volies arribar a la primera ciutat del voltant. Malgrat això, els veïns s’entenien molt bé i caminaven explicant-se acudits i rient a la llum del sol que sortia.
Un dia, van arribar al poble uns obrers que van muntar un funicular enmig de la plaça central. Amb això podien pujar i baixar d’allà quan volien. Tots els habitants estaven molt contents, ja no havien de caminar tant per arribar als llocs i podien dedicar el seu temps a fer altres coses. Al cap d’un temps, el poble es va anar torment d’un color gris fosc perquè ja ningú es mirava als ulls, tothom es mirava els peus I si algú se sentia observat, tancava els ulls i canviava de direcció. Al funicular, tothom es posava els auriculars i començava a mirar el mòbil. Tots els habitants estaven tornant-se grisos, tots, menys un grupet d’adults, pares I mares, que tenien fills I filles adolescents atrapats per aquesta foscor. Aquest grup va quedar una nit per parlar del tema i intentar resoldre’l. Al final, es van posar d’acord.
Al dia següent, van entrar al funicular equipats d’altaveus amb llums de discoteca i varios micros de colors. En quan el vehicle va arrencar, van posa la música al máxim volum mentre saltaven i cantaven donant voltes i animant als adolescents a unir-se a ells. El primer dia no va funcionar, però cada dia ho tornaven a intentar, i poc a poc la gent s’anava afegint a ells. Com més ballaven, tot l’entorn s’anava tornant dels seus reals colors, però encara més vius i brillants.
Ben aviat, el poble va canviar de color i l’ambient era alegre, fins I tot, encara més alegre que abans. Tothom anava saltironant feliç mentre somreia. Es va poder veure lo guai que és ajudar a la gent i fer-la sentir bé.
Quan aquests adolescents van créixer, es van anar transferint aquesta alegria d’avis a fills i de fills a néts. Perquè la nostra, és una vida festacular!