Autor/a
Primavera
Categoria
Relat escolar
Subcategoria
De 13 a 17 anys
Centre escolar
Institut Ventura Gassol
Final de trajecte. Jiayi
En una nit amb la lluna brillant penjant del cel, el cos exhaust de Galder va sortir del seu treball. Ja que eren hores molt tardanes, era qüestió de sort si venia l'últim torn de bus a la seva parada. Galder va esperar una bona estona i quan va decidir tornar a casa caminant, el número familiar 65 va aparèixer a la llunyania. Es va sentir afortunat per una vegada després de tot el dia ple de tandes de paper i superiors exigents.
Galder va caminar fins a la vorera i va estendre el braç, movent-lo de dalt a baix. El bus en veure’l, es va aturar i va obrir la porta. A dins no hi havia ningú, però Galder no li va donar importància, ja que era normal per les altes hores de la nit. Va treure la seva targeta, ho passa pel validador i es va asseure al fons del tot. El seu cos va trobar confort en aquelles cadires que normalment li semblaven incòmodes i va tancar els ulls per descansar una mica.
…
Les parpelles de Galder es van obrir de sobte, el seu cor aturant-se per un segon a adonar-se que s'havia adormit. Va mirar per la finestra, el bus continuava conduint i va treure el seu mòbil per veure l'hora, les 00:24. Un calfred va recórrer la seva esquena, a aquella hora era impossible que el bus 65 encara conduís. Galder va caminar fins a la cabina del conductor i li va preguntar: "A on anem? Encara ets a la feina?" Però no va haver-hi una resposta i Galder continua: "Eh, tu. T'estic parlant!" Malgrat tot el que deia, el conductor no li feia cas. Sense remei, Galder es gira per trobar alguna sortida i és quan s'adona que ja no estava sol a dins de l’autobús...
L'home va observar els nous passatgers, mentre que el seu instint li deia que alguna cosa no anava bé. Galder va acumular prou valentia i va començar a apropar-se a una dona amb el cap baix. Ell sentia el batec del seu cor a les oïdes i els nervis apoderant-se del seu cos, fent que les seves mans tremolessin. Finalment, Galder va aconseguir tocar l'espatlla de la dona i ella li va tornar la mirada. L'home no va poder evitar deixar escapar un panteix i fer un pas enrere; la dona tenia la pell pàl·lida, la mirada perduda i ferides molt greus per tot el seu cos. Espantat, va mirar als altres passatgers i estaven en condicions similars. Tot seguit, va veure el seu reflex a la finestra del bus: tenia una hemorràgia al front, d'on un fil de sang baixava fins a l’ull esquerre, dificultant-li la vista; i a l’abdomen tenia un objecte clavat que el traspassava.
En aquest mateix instant, els records de Galder van tornar. Ell havia tingut un accident de tràfic; un conductor ebri va impactar amb Galder mentre ell caminava a casa perquè el seu bus no venia. Ell conscient de la seva situació, va deixar de lluitar, va tornar a asseure i va començar a esperar fins a arribar al seu destí.
Galder va caminar fins a la vorera i va estendre el braç, movent-lo de dalt a baix. El bus en veure’l, es va aturar i va obrir la porta. A dins no hi havia ningú, però Galder no li va donar importància, ja que era normal per les altes hores de la nit. Va treure la seva targeta, ho passa pel validador i es va asseure al fons del tot. El seu cos va trobar confort en aquelles cadires que normalment li semblaven incòmodes i va tancar els ulls per descansar una mica.
…
Les parpelles de Galder es van obrir de sobte, el seu cor aturant-se per un segon a adonar-se que s'havia adormit. Va mirar per la finestra, el bus continuava conduint i va treure el seu mòbil per veure l'hora, les 00:24. Un calfred va recórrer la seva esquena, a aquella hora era impossible que el bus 65 encara conduís. Galder va caminar fins a la cabina del conductor i li va preguntar: "A on anem? Encara ets a la feina?" Però no va haver-hi una resposta i Galder continua: "Eh, tu. T'estic parlant!" Malgrat tot el que deia, el conductor no li feia cas. Sense remei, Galder es gira per trobar alguna sortida i és quan s'adona que ja no estava sol a dins de l’autobús...
L'home va observar els nous passatgers, mentre que el seu instint li deia que alguna cosa no anava bé. Galder va acumular prou valentia i va començar a apropar-se a una dona amb el cap baix. Ell sentia el batec del seu cor a les oïdes i els nervis apoderant-se del seu cos, fent que les seves mans tremolessin. Finalment, Galder va aconseguir tocar l'espatlla de la dona i ella li va tornar la mirada. L'home no va poder evitar deixar escapar un panteix i fer un pas enrere; la dona tenia la pell pàl·lida, la mirada perduda i ferides molt greus per tot el seu cos. Espantat, va mirar als altres passatgers i estaven en condicions similars. Tot seguit, va veure el seu reflex a la finestra del bus: tenia una hemorràgia al front, d'on un fil de sang baixava fins a l’ull esquerre, dificultant-li la vista; i a l’abdomen tenia un objecte clavat que el traspassava.
En aquest mateix instant, els records de Galder van tornar. Ell havia tingut un accident de tràfic; un conductor ebri va impactar amb Galder mentre ell caminava a casa perquè el seu bus no venia. Ell conscient de la seva situació, va deixar de lluitar, va tornar a asseure i va començar a esperar fins a arribar al seu destí.