La clariana

Aquest aire baixa d'artifici; ni boira
ni llampecs.
Fusta, vidre i tela, transbordats
al polipropilè.

Glòries, Clot, Navas, Sagrera.
Senders arters voltaven les galeres;
de llavors ençà, dels camins, dreceres.
Anades apressants, tornades cegues.

Cadells a l'aguait encovarats sota els seients,
bosses a les cames per l'afany del moviment,
dopamina als ulls, policarbonat als panells.
Es tanquen les portes, rimers ingents de gent.

Cantants d'encant cantant per almoina,
al·legoria del temps.
Les idees es resguarden, incertes.
L'ai al cor, esmarrit, batega.

Prudent, el sostre subterrani; esdevenir
contemporani no sap si se celebra.

Sagrera, Navas, Clot, Glòries.
Un calc al mirall, ressò de les rodes,
filat de forats, camp de memòries.

Indici clar de lluminor meridiana,
besllum que perdura entre fulles d'ornament,
la clariana.

S'ajunten de sobte les mans a l'agafador,
de poc sembla que es barregen entre elles
i que es fonen amb tot.