Autor/a
SAFA 1
Categoria
Relat escolar
Subcategoria
De 13 a 17 anys
Centre escolar
Sagrada Família Horta
LA HISTÒRIA QUE VA PINTAR LA C
LA HISTÒRIA QUE VA PINTAR LA CIUTAT DE BARCELONA
Ens remuntem al trenta de desembre de 1924 on a la ciutat de Barcelona va néixer el Gran Metro. Un infant serè d’una família amb un alt nivell adquisitiu que va viure en un pis luxós al centre de la metròpoli, entre Lesseps i plaça Catalunya, fins que l’any següent va néixer el seu germà petit Transversal. Aquest, des de ben petit, era un nen molt inquiet i trapella, fins al punt que els seus pares Pablo Müller i Esteve Terradas, com que trigava a adormir-se, li donaven llargues voltes en el cotxet travessant la ciutat d’un costat a l’altre fins que s’endinsava en un son profund.
Al cap dels anys van establir tots dos un negoci familiar; van començar obrint la seva primera botiga d’alimentació i productes per a la llar anomenada TMB. L’emprenedoria va ser tot un èxit i van poder obrir més comerços repartits per tota la ciutat on els dos germans a més de ser-ne els propietaris, eren els encarregats de transportar els seus productes als domicilis pròxims als seus establiments. Es passaven tot el dia voltant d’una botiga a una altra, moltes vegades repetien les mateixes rutes llavors anomenaven a cadascuna d’elles amb un color diferent.
Durant la Guerra Civil van haver de tancar nombrosos establiments, fins que durant els anys 30 i 50 van poder reobrir-los i van poder expandir el ngoci arreu de la ciutat, fins avui dia que l’empresa ha crescut de generació en generació.
Els seus successors van plantejar a l’Ajuntament durant la planificació de les rutes dels primers autobusos que les anomenessin segons el color dels trajectes que feien els seus pares a domicili, ja que havien estat els principals inversors d’aquest nou pels Jocs Olímpics del 1992.
QUI SÓC?
Molts cops em pregunto qui sóc. Busco de trobar una resposta però ho veig tot fosc. Intento reflexionar-ho quan estic tot sol, faig passejades amb un farol. Fa molt de fred baixaré a l’estació, envoltat de molta gent entro en un vagó. Ulls fixats en un punt vermell que em diu on sóc, encara em pregunto qui sóc?
Ens remuntem al trenta de desembre de 1924 on a la ciutat de Barcelona va néixer el Gran Metro. Un infant serè d’una família amb un alt nivell adquisitiu que va viure en un pis luxós al centre de la metròpoli, entre Lesseps i plaça Catalunya, fins que l’any següent va néixer el seu germà petit Transversal. Aquest, des de ben petit, era un nen molt inquiet i trapella, fins al punt que els seus pares Pablo Müller i Esteve Terradas, com que trigava a adormir-se, li donaven llargues voltes en el cotxet travessant la ciutat d’un costat a l’altre fins que s’endinsava en un son profund.
Al cap dels anys van establir tots dos un negoci familiar; van començar obrint la seva primera botiga d’alimentació i productes per a la llar anomenada TMB. L’emprenedoria va ser tot un èxit i van poder obrir més comerços repartits per tota la ciutat on els dos germans a més de ser-ne els propietaris, eren els encarregats de transportar els seus productes als domicilis pròxims als seus establiments. Es passaven tot el dia voltant d’una botiga a una altra, moltes vegades repetien les mateixes rutes llavors anomenaven a cadascuna d’elles amb un color diferent.
Durant la Guerra Civil van haver de tancar nombrosos establiments, fins que durant els anys 30 i 50 van poder reobrir-los i van poder expandir el ngoci arreu de la ciutat, fins avui dia que l’empresa ha crescut de generació en generació.
Els seus successors van plantejar a l’Ajuntament durant la planificació de les rutes dels primers autobusos que les anomenessin segons el color dels trajectes que feien els seus pares a domicili, ja que havien estat els principals inversors d’aquest nou pels Jocs Olímpics del 1992.
QUI SÓC?
Molts cops em pregunto qui sóc. Busco de trobar una resposta però ho veig tot fosc. Intento reflexionar-ho quan estic tot sol, faig passejades amb un farol. Fa molt de fred baixaré a l’estació, envoltat de molta gent entro en un vagó. Ulls fixats en un punt vermell que em diu on sóc, encara em pregunto qui sóc?