La Laura i el portal dels móns

Era dissabte i la Laura no sabia què fer. La mare li va proposar una cosa:
- Per què no vas a la casa de l'àvia? - va preguntar.
- D'acooord! - Va dir la Laura.
Per anar a casa de l'àvia havia d'agafar el metro i baixar a Sagrada Família, ja que l'àvia vivia allà. Quan va arribar a l'estació, hi havia moltíssima gent. Però una bogeria! Adults, nens i nenes, adolescents... fins i tot, gossos! Tots els metros estaven ocupats menys un. Aquest metro estava brut i tenia moltes teranyines. Però la Laura no tenia por i hi va pujar. De sobte, va escoltar això:
- Has pujat al metro del portal dels móns, has de dir-li a la gent el que no és - va dir una veu greu.
- Ha, ha! Quina broma! Vale, ara baixo! - va dir la Laura.
Però quan va sortir tothom, absolutament tothom, eren montres!
- Soc un monstre! Soc un monstre! - deien.
La Laura no sabia què fer. Però es va enrecordar del que va dir la veu al metro.
- He de dir-li a la gent el que no és. Que són humans? Sí, deu ser això! - i la Laura va cridar el més fort possible - Sou humaaaaaans! - I tothom va tornar a ser humans, com abans.
Conte contat, tothom normal!