Autor/a
Primavera
Categoria
Relat escolar
Subcategoria
De 13 a 17 anys
Centre escolar
Institut Ventura Gassol
La llegenda (Sofia)
Era 27 de febrer de 1971, i a Badalona i vivia un nen que es deia Jaume, amb la seva mare Margarida. Jaume era un nen bastant sociable i li agradava molt jugar al futbol, però feia uns dies que el pare d’en Jaume havia mort al metro per un accident, ja que ell era uns dels conductors. Va quedar malament. A causa d’això, feia unes nits que es llevava del llit somnàmbul. La seva mare ho va veure, però no li va donar importància. Aquella mateixa nit Jaume tot i que es va posar somnàmbul, va arribar a sortir de casa, i la mare no es va assabentar de res.
Així en Jaume va arribar a l’estació de metro de Pompeu Fabra, va baixar les escales, i no hi havia ningú, només un nen a les andanes plorant demanant ajuda. En Jaume es va despertar de cop, no sabia que feia allà, però la situació d’aquell nen el va impactar moltíssim. Al principi li semblava una situació desconfia-ble, però va acabar accedint ajudar-lo.
Cada vegada que en Jaume feia un pas, a terra tremolava més, però al mateix temps el nen de les andanes plorava moltíssim més, acompanyat d’una cara de pànic que feia fins i tot por. En Jaume va tancar els ulls per no veure res, i només va posar un peu a les andanes per ajudar el nen, el metro va acabar amb ell.
Després d’això, ningú es va assabentar de res, no va deixar cap pista de res, només va deixar un silenci que feia que la pell es posés de punta. I tot i que l'endemà la mare va intentar trobar-lo, no va poder veure res.
En aquell moment la mare no sabia què fer, ja no tenia família, i es va tornar boja. Al final va trobar ajuda d’un especialista, perquè l’ajudés a portar tota aquesta situació. I després de deu anys de tracte va arribar la seva última cita.
Cada matí Margarida agafava el metro per arribar al seu destí, tot i que li feia por agafar-lo. Aquell dia eren 7.00 del matí, i quan va baixar les escales no hi havia ningú, això li semblava estrany, però no li va donar molta importància. Es va posar a llegir una revista de moda, i de cop i volta, es va sentir un nen plorant i dient:
-Mare, ajuda’m si us plau… Soc jo, en Jaume. Tinc molta por aquí a baix.
La Margarida no s’ho podia creure, va tancar els ulls i els ho va tornar a obrir, per veure si no era la seva ment. Però no, era el seu fill plorant cada vegada més fort. Margarida no s’ho va pensar dues vegades, i es va llançar a les vies, va passar el metro, i se la va emportar igual que el seu fill. El metro va agafar un silenci brutal, només sentia el petit so que feia el comptador de llum.
Per això diu la llegenda, que si te’n vas a l’estació de Pompeu Fabra, i no hi ha ningú, només un nen plorant demanant ajuda, podria ser l’última vegada que agafis un altre destí.
Així en Jaume va arribar a l’estació de metro de Pompeu Fabra, va baixar les escales, i no hi havia ningú, només un nen a les andanes plorant demanant ajuda. En Jaume es va despertar de cop, no sabia que feia allà, però la situació d’aquell nen el va impactar moltíssim. Al principi li semblava una situació desconfia-ble, però va acabar accedint ajudar-lo.
Cada vegada que en Jaume feia un pas, a terra tremolava més, però al mateix temps el nen de les andanes plorava moltíssim més, acompanyat d’una cara de pànic que feia fins i tot por. En Jaume va tancar els ulls per no veure res, i només va posar un peu a les andanes per ajudar el nen, el metro va acabar amb ell.
Després d’això, ningú es va assabentar de res, no va deixar cap pista de res, només va deixar un silenci que feia que la pell es posés de punta. I tot i que l'endemà la mare va intentar trobar-lo, no va poder veure res.
En aquell moment la mare no sabia què fer, ja no tenia família, i es va tornar boja. Al final va trobar ajuda d’un especialista, perquè l’ajudés a portar tota aquesta situació. I després de deu anys de tracte va arribar la seva última cita.
Cada matí Margarida agafava el metro per arribar al seu destí, tot i que li feia por agafar-lo. Aquell dia eren 7.00 del matí, i quan va baixar les escales no hi havia ningú, això li semblava estrany, però no li va donar molta importància. Es va posar a llegir una revista de moda, i de cop i volta, es va sentir un nen plorant i dient:
-Mare, ajuda’m si us plau… Soc jo, en Jaume. Tinc molta por aquí a baix.
La Margarida no s’ho podia creure, va tancar els ulls i els ho va tornar a obrir, per veure si no era la seva ment. Però no, era el seu fill plorant cada vegada més fort. Margarida no s’ho va pensar dues vegades, i es va llançar a les vies, va passar el metro, i se la va emportar igual que el seu fill. El metro va agafar un silenci brutal, només sentia el petit so que feia el comptador de llum.
Per això diu la llegenda, que si te’n vas a l’estació de Pompeu Fabra, i no hi ha ningú, només un nen plorant demanant ajuda, podria ser l’última vegada que agafis un altre destí.