Autor/a
ONURB
Categoria
Relat escolar
Subcategoria
De 8 a 12 anys
Centre escolar
Escola Reina Elisenda Virolai
La porta màgica
En Roc arriba tard a classe d’educació física. No se la vol perdre, perquè li agrada molt i és on es troba amb el seu millor amic, en Marc. Té dotze anys i, tot i no ser gaire alt, sap que l’important és el cor, tal com li diuen els seus pares. En Marc va a una altra classe, així que només es veuen a educació física.
Aquell dia, però, en Roc arriba tard i la senyoreta Patterson el castiga: es queda sense classe i ha de fer cent flexions mentre els altres s’ho passen d’allò més bé jugant.
A la tarda, va amb el seu avi, en Pau, al parc. És un home peculiar que havia estat conductor de metro i li explica històries d’estacions abandonades i passatgers misteriosos. Com que els seus pares són de viatge, en Roc passarà uns dies amb ell.
Després, a casa, l’avi el crida al despatx i li ensenya unes claus daurades amb les inicials TMB.
—Anem a fer una volta —li diu.
Aquella nit, a les dues, van a les cotxeres. En Roc no s’ho pot creure: agafaran un tren antic! Tot i la por, decideix seguir-lo. Pugen a una locomotora vella i recorren la línia vermella i la verda, plenes d’estacions fantasma.
En una estació abandonada, en Roc descobreix una porta tapiada amb un cartell: Prohibit el pas a persones alienes a la investigació. L’avi li explica que fa anys cinc persones hi van desaparèixer i mai no es va saber per què.
De sobte, la porta esclata.
—Corre! —crida l’avi mentre és absorbit cap a dins.
—Avi! —crida en Roc, seguint-lo.
En Roc es desperta en una cambra estranya. Sent la veu del seu avi i troba una porta amagada. En sortir, arriba a un passadís que el porta a una altra sala, on veu quatre nois… i el seu avi.
—Avi! Pensava que t’havia perdut!
—No tan fàcil! —respon rient.
L’avi li explica que aquells nois són els desapareguts. Només en falta un, que ha anat a buscar una sortida. El troben en un túnel, i els diu que per tornar han de trobar la porta màgica.
Tots junts es posen a buscar-la i, al cap d’una estona, la troben. Travessen la porta un a un i apareixen de nou a l’estació fantasma. Tornen a la locomotora i arriben a les cotxeres cap al matí.
Allà, els treballadors els renyen, i en Roc rep un gran càstig. Tot i això, aquella nit se’n va a dormir amb un somriure, pensant en la seva increïble aventura.
Aquell dia, però, en Roc arriba tard i la senyoreta Patterson el castiga: es queda sense classe i ha de fer cent flexions mentre els altres s’ho passen d’allò més bé jugant.
A la tarda, va amb el seu avi, en Pau, al parc. És un home peculiar que havia estat conductor de metro i li explica històries d’estacions abandonades i passatgers misteriosos. Com que els seus pares són de viatge, en Roc passarà uns dies amb ell.
Després, a casa, l’avi el crida al despatx i li ensenya unes claus daurades amb les inicials TMB.
—Anem a fer una volta —li diu.
Aquella nit, a les dues, van a les cotxeres. En Roc no s’ho pot creure: agafaran un tren antic! Tot i la por, decideix seguir-lo. Pugen a una locomotora vella i recorren la línia vermella i la verda, plenes d’estacions fantasma.
En una estació abandonada, en Roc descobreix una porta tapiada amb un cartell: Prohibit el pas a persones alienes a la investigació. L’avi li explica que fa anys cinc persones hi van desaparèixer i mai no es va saber per què.
De sobte, la porta esclata.
—Corre! —crida l’avi mentre és absorbit cap a dins.
—Avi! —crida en Roc, seguint-lo.
En Roc es desperta en una cambra estranya. Sent la veu del seu avi i troba una porta amagada. En sortir, arriba a un passadís que el porta a una altra sala, on veu quatre nois… i el seu avi.
—Avi! Pensava que t’havia perdut!
—No tan fàcil! —respon rient.
L’avi li explica que aquells nois són els desapareguts. Només en falta un, que ha anat a buscar una sortida. El troben en un túnel, i els diu que per tornar han de trobar la porta màgica.
Tots junts es posen a buscar-la i, al cap d’una estona, la troben. Travessen la porta un a un i apareixen de nou a l’estació fantasma. Tornen a la locomotora i arriben a les cotxeres cap al matí.
Allà, els treballadors els renyen, i en Roc rep un gran càstig. Tot i això, aquella nit se’n va a dormir amb un somriure, pensant en la seva increïble aventura.