L'alliberament (Moha)

En els temps moderns, entre els descendents de Sant Jordi hi ha un jove anomenat Sant Lian, un estudiant de secundària de 16 anys. A l'escola de secundària, ell sempre estava aïllat pels seus companys de classe i professors. Els professors el tractaven com si fos invisible, i els seus companys de classe sempre formaven grups sense el Lian. Això va continuar des dels seus 13 anys fins als 16 anys. Al seu aniversari, el mateix dia que la seva mare va morir d'un atac de cor. A partir d'aquell dia, el seu pare va canviar i va començar a abusar-ne verbalment i físicament.

Un dia, mentre el Lian viatjava en metro, es va trobar amb un dels seus companys de classe que sempre l'havia assetjat. En veure en Lian, un d'ells va començar a renyar-lo:

-"Mira, aquí ve el nen que no té mare".

El Lian en sentir això, va començar a defensar-se:

-“Tinc mare".

Els altres van esclatar immediatament a riure:

-"Hahaha, encara dius que no ho ets? Només vaig preguntar si la teva mare és morta".

En Lian no sabia què dir. El que deien era veritat; la seva mare havia desaparegut. Incapaç de dir res, en Lian només va poder fugir de l'escena en un estat lamentable.

Uns mesos més tard, després de suportar aquest tracte inhumà, va decidir posar fi a la seva vida.

Va tornar a la seva escola secundària i, durant l'hora de dinar, va pujar a la teulada. Mirant la barana de la teulada, va decidir saltar. Quan va salta, no va sentir por, només una sensació d'alleujament per ser lliure.