L'autobús misteriós

Hola! Em dic Anna i tinc 11 anys. Visc a Tregurà de Dalt amb la meva mare, en una caseta petita de pedra. Una nit, mentre dormia, vaig sentir un soroll que em va despertar. Era molt estrany, perquè normalment no passaven cotxes per aquí, i menys a les dotze de la nit. Em vaig preguntar què podia ser, una mica espantada però també molt curiosa.
Em vaig llevar una mica adormida i vaig anar a la finestra amb molta cura. Vaig veure una ombra molt estranya… semblava un autobús? Al poble no acostumaven a passar molts autobusos, i menys a aquella hora de la nit.
Vaig sortir al camí desert, tremolant de fred; el termòmetre de l’entrada marcava -2 graus. L’aire em feia pessigolles a la cara. Vaig obrir la porta de l’autobús amb un tremolor al cos i vaig pujar. L’interior era més gran del que semblava des de fora i estava ple de persones que mai havia vist: homes, dones i nens de diferents llocs, amb colors de pell, roba i llengües variades. Tots semblaven buscar alguna cosa… o algun lloc on anar.
Em vaig asseure tímidament i vaig mirar al meu voltant. Cada passatger semblava tenir el seu propi camí, però, malgrat que eren tan diferents, tots compartien un mateix destí misteriós que jo encara no entenia. Sentia que hi havia històries amagades a cada seient i que tots tenien secrets.
L’autobús va començar a moure’s lentament, i de sobte, els seients es van il·luminar amb una llum suau i càlida. Cada persona va somriure i, sense parlar, vaig sentir que tots trobàvem un lloc especial per a nosaltres. Jo també vaig notar una alegria estranya i gran dins meu, com si alguna cosa màgica hagués entrat al fons del meu cor.
Quan l’autobús va parar, ningú no va dir res, però tots vam baixar amb calma, seguint el nostre camí. Jo vaig mirar enrere i el vehicle misteriós havia desaparegut, deixant només el camí tranquil i solitari, i el record d’una nit màgica que mai oblidaré.
I mentre caminava cap a casa, vaig sentir un petit xiuxiueig dins meu que deia: “Cada camí és únic, però tots els camins porten a llocs sorprenents”. Va ser com un secret màgic que només jo podia guardar. Em vaig sentir feliç i emocionada, i sabia que aquella nit mai no se m’oblidaria,la nit que vaig trobar el meu camí.