LES LÍNIES I TU

BLAU

7:47-Hospital Clínic. Baixes les escales sense sentir les cames, només sents les paraules del doctor rebotant entre temple i temple. El batec és tan ràpid com el pip-pip de les portes. I et puja al pit el mateix quan sents que no arribaràs a entrar a l’últim vagó.

7:49 -Diagonal. Fugaçment se't creuen tots els escenaris possibles d'allò que no saps com serà. Et travessen dubtes d'una punta a l'altra del teu cos. Seràs capaç d'esquivar suficientment el que vingui? Com quan llisques amb rapidesa sobre les cintes del trasbord. Te n'adones que avui no has de baixar encara aquí.

7:52- Verdaguer. “Si vius una situació difícil, atura't i truca”- llegeixes. Mai havies contemplat com una opció, això de demanar ajuda. Podries aturar-te, podries fer aturar-ho tot. Incapaç de veure què hi ha més enllà de tu, dins l'efecte túnel. Tanques els ulls, respires profund, podries sortir, canviar, podries prendre el camí cap a La Pau.

GROC

7:47 Jaume I. L'aire del tren t'acaba de despentinar el grapat de cabells que encara tenies a lloc després de sortir del local. Les portes sonen com el ritme de la música que tot just ballaves. I aquell petó fugaç que t'has fet amb qui desitjaves et fa somriure mentre seus i recolzes el cap a la barra.

7:49 Barceloneta. La salt i el passeig formen part de tu. Amb l'eufòria de la nit, et preguntes quantes voltes fan les rodes fins que es canvien. Si farà bon dia demà per sortir a patinar. Si podràs fer un passeig llarg per sentir aquell formigueig tan agradable als músculs de les teves cames quan baixes les escales del metro per tornar a casa. O si estaràs massa cansada perquè avui ho has donat tot.

7:55 Llacuna. Et sobresaltes- un microson. Les lletres de la parada desapareixen just en obrir els ulls. Te n'adones que havies de baixar. Embolicar-te amb l'edredó mentre menges un tros de xocolata i dormir la mona sense despertador. Però tornes a tancar els ulls, et deixes portar, amb el vaivé del vagó, podries canviar i deixar-te portar fins a La Pau.