Autor/a
DAM
Categoria
Relat lliure
L'estació fantasma de Gaudí
Aquell dia havia fet una guàrdia de 12 hores, tornava a casa amb el metro de la línia 5 i estava llegint una revista del National Geographic sobre Gaudí que tractava de la seva vida i obra. Era molt interessant però estava morta i m’estava dormint. A aquella hora quasi no hi havia ningú al metro.
De cop i volta, un senyor gran, amb el cabell i la barba blanca i un vestit molt vell va entrar en el meu vagó i va seure davant meu. Jo dissimuladament, me’l mirava, i pensava, la seva cara em sona molt, mentre ell mirava la revista que jo estava llegint. Crec, que al final vaig tancar els ulls, perquè estava molt cansada, i veia que anava passant per alguns dels edificis de Gaudí i com a guia tenia al senyor que seia davant meu. Anava explicant cada edifici, donant moltes explicacions i amb molt d’amor, com si parles d’un fill. Al final, vam anar a parar a la cripta de la Sagrada Família, on descansava Gaudí i el senyor va dir: aquí acaba la visita i el meu viatge.
Em vaig despertar tota sobtada i vaig veure que el senyor baixava a l’estació de Gaudí i que em saludava. Tant de bo no hagués estat un somni.
De cop i volta, un senyor gran, amb el cabell i la barba blanca i un vestit molt vell va entrar en el meu vagó i va seure davant meu. Jo dissimuladament, me’l mirava, i pensava, la seva cara em sona molt, mentre ell mirava la revista que jo estava llegint. Crec, que al final vaig tancar els ulls, perquè estava molt cansada, i veia que anava passant per alguns dels edificis de Gaudí i com a guia tenia al senyor que seia davant meu. Anava explicant cada edifici, donant moltes explicacions i amb molt d’amor, com si parles d’un fill. Al final, vam anar a parar a la cripta de la Sagrada Família, on descansava Gaudí i el senyor va dir: aquí acaba la visita i el meu viatge.
Em vaig despertar tota sobtada i vaig veure que el senyor baixava a l’estació de Gaudí i que em saludava. Tant de bo no hagués estat un somni.