L'home misteriós

Com qualsevol dia, l’Eric, un noi de 15 anys apassionat pel futbol, es trobava a l’L1 de metro tornant d’entrenar. La situació econòmica de la seva família era molt complicada, però gràcies al seu talent podia jugar becat a futbol al Club de Futbol Damm, tot i que havia de fer un trajecte d’1 hora al transport públic. Això, per l’Eric, era un assumpte insignificant, ja que ell sempre havia sigut feliç amb poder gaudir i fer el que més li agradava. Malgrat això, ja feia un any que no s’estava trobant còmode, degut a que havia tingut una gran lesió i no estava sent el mateix jugador que abans. Fins i tot, no sabia si continuaria formant part del club al final de temporada, i això encara estava provocant més pressió i inquietud per ell, ja que, si no continuava jugant becat, probablement es veuria obligat a deixar el futbol.

Aquell dia, l’Eric estava tornant a casa. Estava molt enfadat perquè només li quedaven dos mesos, és a dir, 7 partits, per poder demostrar que encara tenia el nivell per seguir la temporada vinent, i sentia que no estava aprofitant l’oportunitat per fer-ho. A més, també l’emprenyava molt el fet que els seus companys cada vegada milloraven més i ell sentia tot el contrari, que només anava cap enrere. Com sempre, va arribar a la parada Espanya de l’L1 després d’haver agafat la línia 13 de bus a Parc de Montjuïc. Al metro, estava reflexionant sobre la difícil situació que tenia per davant i intentant relaxar-se i donar-se ànims per afrontar-la, quan, de sobte, va adonar-se de que li faltava alguna cosa; havia perdut les botes! Això, tot i que estava mantenint la calma, sí que el va treure de polleguera, i, sense ja importar-li a quina hora arribaria a casa, va tornar cap enrere a Espanya a veure si d’alguna manera les trobava. Va estar buscant per tot arreu, però no va trobar res. Estava molt desesperat, i, quan ja havia decidit tornar a casa, va notar com algú li tocava l’esquena; era algú molt misteriós, que anava tot tapat de negre. Miraculosament, tenia les seves botes! En aquell moment, a l’Eric se li ven ocórrer un munt de qüestions a fer-li, però, quan volia preguntar-li alguna d’aquestes, l’home ja havia desaparegut. Malgrat tot, no li va importar gens, ja que l’única cosa important per ell en aquell moment era recuperar les botes, i ja l’havia aconseguit. Va arribar a casa una hora més tard de l’habitual, però simplement va dir als seus pares que el metro s’havia parat. L’Eric no va notar cap canvi a les seves botes. No obstant això, era com si tinguessin un esperit diferent, alguna cosa que no es podia veure a simple vista. De fet, va arribar a pensar que aquell home li havia donat unes botes que no eren les seves, ja que no es trobava gens còmode amb elles. Fins i tot, no va jugar el següent partit per una petita lesió al peu. Però a partir d’aquell moment, tot va anar a favor seu. De sobte, va començar a sentir-se cada vegada millor amb les botes, sentia com si estigués flotant al camp.

Des d’allà, va jugar tots els partits que quedaven de titular, arribant a marcar 8 gols en 5 partits, inclús millorant el nivell que havia tingut anys anteriors. Aquest augment de nivell va permetre que continués fent el que més li agradava, jugar a futbol. Finalment, va acabar l’etapa formativa sent conegut mundialment gràcies al gran nombre de rècords que va batre i va arribar a l’elit amb només 19 anys. Tot i això, l’Eric no va deixar de preguntar-se mai si aquell home misteriós havia canviat el seu destí.