L'incident que ens va unir

“Propera parada, passeig de Gràcia”

Aquesta era la meva parada. Un cop el metro va parar, vaig baixar i mentre anava cap a la sortida vaig veure que tothom començava a pujar ràpid i corrents, cridant i empenyent-se els uns als altres. Em vaig començar a espantar i vaig començar a córrer i a seguir la gent. Mentre passava tot això vaig preguntar a un noi de més o menys de la meva edat si sabia què estava passant i em va dir que havien raptat un dels metros i havien retingut els passatgers que estaven dintre. A més a més, havien col·locat una bomba i per deixar-los a tots lliures els hi havien de pagar als 3 homes 1 milió d’euros.

Un cop fora de l'estació, estava tot envoltat de policies, ambulàncies i bombers i ens feien sortir a tots amb precaució i allunyar-nos el possible. Jo encara anava amb aquell noi i un cop vam estar lluny d’allà, ens vam començar a fer preguntes de l’un i l’altre i ens vam anar coneixent. Vaig saber que ell també estava allà per fer unes entrevistes de treball, però no em va concretar de què. Jo també estava allà per fer una entrevista amb la companyia de Vueling i si la passava, podia començar a treballar d'hostessa de vol la següent setmana.

Va donar la casualitat que anàvem cap al mateix hotel, així que vam acabar d'arribar-hi.

Estava a recepció i quan intentava fer el "Check in" els hi sortia que hi havia un error amb la reserva i no els hi quedaven més habitacions. L’Oriol, el noi del metro, que estava allà a punt de pujar a la seva habitació, ens va sentir i va dir que no tenia problema a compartir la seva amb mi. Vam acabar d'arreglar els papers i llavors vam pujar a l'habitació. Al principi va ser estrany estar amb un desconegut en una mateixa habitació, però la veritat era que es veia una bona persona i això em tranquil·litzava una mica, ja que tenia el costum de confiar molt en la gent.

Vaig sortir de l’hotel per buscar algun restaurant on sopar alguna cosa ràpida i el lloc més proper era un Mc Donald’s. En acabar, vaig passejar per la ciutat i vaig anar a xafardejar a prop de l'estació per veure com anaven les coses. Encara hi havia la policia i estava tota la zona precintada. Em vaig acostar a un policia i li vaig preguntar si ja havien atrapat els segrestadors. Em va dir que no, però que no em podia donar informació confidencial, així que era millor que intentés no apropar-me a aquella zona fins que no fos segura.

Vaig marxar cap a l’hotel i en arribar vaig veure que l’Oriol ja dormia. Intentant no fer soroll em vaig posar al llit i en menys de cinc minuts em vaig adormir.

L'endemà l’alarma va sonar a les sis. Em vaig aixecar i quan m’hi vaig fixar, vaig veure que ell no hi era. Vaig arreglar-me ràpid amb els pantalons de pinça i l'americana, i vaig anar a buscar un cafè a la cafeteria de sota l’hotel. Després, vaig anar a buscar l’autobús per anar a l’hotel on es feien les entrevistes. Estava molt nerviosa i em tremolava molt el cos, però tot i així vaig arribar bé al lloc. Un cop allà vaig estar esperant a que em cridessin i, quan ho van fer, vaig dirigir-me a la sala. Vaig entrar i quan em vaig girar, vaig veure que el noi que m’anava a entrevistar era l’Oriol.

En sortir de la entrevista, em vaig posar a veure les notícies i en una imatge sortia la cara de l’Oriol en la que al peu de pàgina deia: es busca el principal sospitós de l’atemptat.

Se’m va tallar la respiració. Havia estat convivint amb un psicòpata i al cap de 3 hores
havíem quedat. Què havia de fer?