Línies de sang

—Fem un repàs de les acusades —va dir l'inspector Capdevila, obrint l'expedient—. M'has dit que són germanes, veritat?
—Germanes —va confirmar la inspectora Rius, assentint—. Totes filles de la mateixa ciutat.
—Comencem per la gran. L1, la vermella. La més antiga, la matriarca. Recta, fiable, va de Bellvitge a Fondo sense floritures. La clàssica.
—La L2, la lila. La bohemia. Va de Paral·lel a Badalona fent ziga-zagues. Impredictible, artística, mai saps per on sortirà.
—L3, la verda. La més concorreguda. Zona Universitària-Trinitat Nova. Social, popular, sempre plena de gent. La que ho sap tot de tothom.
—L4, la groga. La corredora. Va de mar a muntanya, de Trinitat Nova a la Pau. Resistència, constància, mai es queixa.
—L5, la blava. La més llarga. Cornellà-Vall d'Hebron. Una mica presumida, es creu que mou la ciutat sencera però segueix sent imprescindible.
—L9 Nord. La moderna. Connecta Santa Coloma amb l'aeroport. Tecnològica, eficient, amb molt de recorregut per davant.
—L9 Sud. La seva germana bessona. De Zona Universitària a l'aeroport. També nova, també llarga. Van juntes però cadascuna pel seu costat.
—L10 Nord. De Gorg a Bon Pastor. Discreta, fa feina a l'ombra però imprescindible.
—L10 Sud. La germana bessona. De Collblanc a Gorg. Silenciosa, constant, aguanta el pes del sistema sense fer soroll.
—I l'L11 —va dir Rius amb un somriure—. La petita. Trinitat Nova-Can Cuiàs. Quatre parades. La més curta, la més humil, però arriba on cap altra pot arribar.
—Interessant —va fer Capdevila, repassant els noms.
Va haver-hi un silenci. Capdevila va tancar l'expedient i va mirar la seva companya.
—I tu, ara que les coneixes... quina creus que és la culpable de robar-se el cor de tots?