L'L1. Adrián

Hi havia una vegada un noia que anava a treballar en la L1 del metro de Barcelona, com l’agafava tots els dies sempre anava amb un noi que feia temps que li cridava l'atenció i sempre pensava que algun dia parlaria amb ell; però al dia següent el continuava mirant i sempre deia “al dia següent li parlo” i així passaven i passaven els dies i seguia sense apropar-se a ell.

A partir d'aquell dia es trobaven gairebé tots els dies al mateix vagó i a la mateixa hora. La Laia estava molt contenta quan el veia perquè el viatge era molt més curt i divertit amb ell. Amb el temps van començar a parlar de tot i el viatge és feia molt més curt parlant amb ell. Parlaven dels amics, les coses que els agradaven... Alguns dies a la tornada fins i tot baixaven junts del metre i passejaven una mica abans d'anar a casa per que vivien molt a prop, però mai s'havien trobat pel carrer, només al metre.

La Laia s'adonà que estava enamorada. Quan no veia al Marc, el trobava a faltar i quan estava amb ell es sentia molt bé perquè és reia i s’ho passava molt bé.

Ella volia estar amb ell però en Marc mirava pel seu futur i al final ell es va traslladar a una altra ciutat perquè va trobar una oportunitat de treball a França i no la podia rebutjar, ja que li oferien molts diners i un lloc de treball important en el qual estarìa sent el cap de l’empresa.