L'última parada

Eren les nou de la nit i em trobava sola i esgotada en l'última parada del metro. En pujar al vagó, vaig seure en un dels molts llocs buits. A part de mi, només hi havia una família, una dona gran, una parella i un noi dormint. No sé per què, però vaig tenir un mal pressentiment. De sobte, em va venir un calfred i se’m va posar la pell de gallina. Poc després, el metro va deixar de funcionar i la poca llum present es va esfumar. En aquell mateix moment, el meu cos es va posar tens i el meu cor va començar a bategar més ràpidament. En aquella foscor era impossible veure més enllà de les ombres dels passatgers, els quals tenien la respiració accelerada. En un tancar i obrir d’ulls, les llums van tornar a brillar.

– Esteu bé? – Va dir la dona gran, expressant preocupació.

Tothom va assentir i el metro continuava estant en un silenci espantós. Començava a fer una calor sufocant. No vaig pensar-ho dues vegades i decidida vaig intentar obrir la porta. El meu intent d’obrir-la va ser en va.

L’ambient en el vagó començava a ser insuportable. El noi que abans dormia, ara era incapaç de fer altra cosa que colpejar les portes. Cap de nosaltres ens hauríem imaginat que el que anava a succeir, ens canviaria la vida.

Després d'haver intentat absolutament tot, ens vam donar per vençut. Inesperadament, la veu desconeguda d’una dona va envair el silenciós vagó.

– Senyors i senyores, benvinguts al joc. Les instruccions són senzilles: A les pantalles de dalt podreu veure preguntes i les 3 diferents respostes possibles. Si la resposta que escolliu és correcta, enhorabona! Si escolliu la resposta incorrecta, lamento dir que el vostre final no serà res agradable. Sort!

Gairebé se m’escapa un riure. La veu d’aquella dona em va deixar petrificada, semblava estar divertint-se encara que les barbaritats que acabava d’explicar no feien ni una mica de gràcia.

Tot seguit, la primera pregunta va aparèixer. En mirar al meu voltant, vaig poder veure la confusió present en tots ells. Almenys no era l'única. “Quants litres de sang té una vaca de mida normal?”. Em vaig quedar mirant la pregunta durant una bona estona, però no tenia cap idea i no apareixeria per art de màgia. Sense esperança, em vaig deixar caure en un dels seients i vaig observar la resta de passatgers.

La parella semblava feliç, mentre que el pare d’aquelles criatures estava notablement preocupat i ansiós. Quedaven uns segons quan el nuvi de la noia va escollir amb il·lusió una de les opcions. Els nervis i la curiositat eren quasi igual de presents que la por. Els altaveus van sonar.

– La resposta correcta era “entre 35 i 60 litres”. Desgraciadament, hi haurà conseqüències.

Els pròxims minuts van ser pura tensió. Vam esperar i esperar fins que va passar el que menys esperàvem. El noi va desplomar-se a terra. Mai podré oblidar l’aterridor soroll del seu cos colpejant el terra. Ni tan sols vaig tenir temps de reaccionar. Els crits plens de desesperació i dolor de la seva parella van ser l'última cosa que vaig escoltar abans de veure tot completament negre.

Notava un sol calent i molest a la meva cara que va acabar de despertar-me. Lentament, vaig obrir els ulls i vaig veure que em trobava al llit tota suada i amb la respiració descontrolada. Pel que semblava, només havia sigut un somni. O potser això era el que volia creure.