Autor/a
Raggio
Categoria
Relat lliure
Pròxima parada, L'eternitat.
El president bacterià és tan gran que gairebé eclipsa la taula de la sala. Amb mirada escrutadora i rostre cansat, estudia les cares de tots els que hi ha al seu voltant. Cap d'ells sap que avui es decidirà el destí de la més antiga de les civilitzacions. La seva. La dels bacteris.
-Generals, secretari, ministres -comença-. Gràcies. Si estan aquí és perquè són els bacteris més influents del Món. La situació és molt pitjor del que ens pensàvem. Els nostres experts han detectat una disminució de la població bacteriana en un 98%. Els números són terrorífics.
El silenci sembla que hagi robat l'oxigen de la sala. Mai en milions d'anys havien sentit aquestes paraules.
-Això és impossible. Ha d'haver-hi un error -el general-. Som l'espè-
-Els números estan bé -el president no està disposat a perdre més temps-. Estem desapareixent- respira, ell no pot perdre el control-. Professor.
S'apropa a la taula amb els ulls clavats a terra, nerviós, un Jadebasilus alt, prim, amb bosses sota els ulls com petits mitocondris que delaten que dormir no és una prioritat.
-Aquest és en professor Cocus, expert en propagació -el mira-. L'escoltem.
-La problemàtica és molt simple -les paraules del professor s'ensopeguen les unes amb les altres, com si es perseguissin entre elles-. Des de fa milers d'anys el nostre poble ha regnat des de l'ombra, l'invisible. Hem Conquerit com cap altra espècie ha tan sols somiat.
El president dubta si el professor gaudeix amb tot això. Científics -es diu-. Per salvar el món s'ha de saber com destruir-lo -es consola.
-I aquest és el problema -segueix l'expert-. Ja no ens propaguem. Les grans ciutats són el nostre caldo de cultiu principal. I què tenen les grans ciutats? -tremola tot ell-. El transport metropolità! Deixin-me mostrar-los un exemple- el professor escampa fotografies, gràfics i arxius per tota la taula-. El metro de Barcelona. Els humans ens estan enterrant. Han canviat. Els gràfics asseguren que les interaccions són gairebé nul·les en el transport públic. Ja gairebé no parlen entre ells. No porten efectiu. Tan sols miren una pantalla que emet sons i imatges constantment, despertant en ells un somriure que només transmet soledat. Ho explica en detall aquest estudi d'un col·lega- li facilita una carpeta al president-. Temo que això deixa en ridícul el dany que ens va fer la COV-
-El professor té raó- el secretari de defensa no pot contenir-se-. Tot està canviant. Gairebé no hi ha brutícia als vagons. Els meus agents no es poden colar per les orelles pels maleïts auriculars. Els humans estan embovats. No ens escampen. Miren l'infinit mentre els músics de carrer desapareixen. Heu vist el que han posat al túnel de Passeig de Gràcia?
Silenci.
-Necessitem una solució -diu el general.
-Només n'hi ha una -assumeix la responsabilitat el professor-. Hem de tornar al passat!
-Com diu? -no pot evitar preguntar el president.
-Segons els meus estudis, a l'estació abandonada Gaudí de L5, un portal interdimensional desclourà amb motiu dels cent anys de la inauguració del metro, portant-nos al dia de la mort de l'arquitecta l'any 1926.
-Això és dos anys abans de la invenció de la penicil·lina -diu el president.
-Efectivament. En plena època daurada -es rellepa-. No sé si se n'adonen, però no només els estic proposant salvar la nostra espècie, sinó poder aturar el descobriment científic més aniquilador de la història.
-L'anticrist -xiuxiueja el vicepresident.
-Només hi ha un problema.
Silenci.
-Algú s'atreveix a conduir un tren?
-Generals, secretari, ministres -comença-. Gràcies. Si estan aquí és perquè són els bacteris més influents del Món. La situació és molt pitjor del que ens pensàvem. Els nostres experts han detectat una disminució de la població bacteriana en un 98%. Els números són terrorífics.
El silenci sembla que hagi robat l'oxigen de la sala. Mai en milions d'anys havien sentit aquestes paraules.
-Això és impossible. Ha d'haver-hi un error -el general-. Som l'espè-
-Els números estan bé -el president no està disposat a perdre més temps-. Estem desapareixent- respira, ell no pot perdre el control-. Professor.
S'apropa a la taula amb els ulls clavats a terra, nerviós, un Jadebasilus alt, prim, amb bosses sota els ulls com petits mitocondris que delaten que dormir no és una prioritat.
-Aquest és en professor Cocus, expert en propagació -el mira-. L'escoltem.
-La problemàtica és molt simple -les paraules del professor s'ensopeguen les unes amb les altres, com si es perseguissin entre elles-. Des de fa milers d'anys el nostre poble ha regnat des de l'ombra, l'invisible. Hem Conquerit com cap altra espècie ha tan sols somiat.
El president dubta si el professor gaudeix amb tot això. Científics -es diu-. Per salvar el món s'ha de saber com destruir-lo -es consola.
-I aquest és el problema -segueix l'expert-. Ja no ens propaguem. Les grans ciutats són el nostre caldo de cultiu principal. I què tenen les grans ciutats? -tremola tot ell-. El transport metropolità! Deixin-me mostrar-los un exemple- el professor escampa fotografies, gràfics i arxius per tota la taula-. El metro de Barcelona. Els humans ens estan enterrant. Han canviat. Els gràfics asseguren que les interaccions són gairebé nul·les en el transport públic. Ja gairebé no parlen entre ells. No porten efectiu. Tan sols miren una pantalla que emet sons i imatges constantment, despertant en ells un somriure que només transmet soledat. Ho explica en detall aquest estudi d'un col·lega- li facilita una carpeta al president-. Temo que això deixa en ridícul el dany que ens va fer la COV-
-El professor té raó- el secretari de defensa no pot contenir-se-. Tot està canviant. Gairebé no hi ha brutícia als vagons. Els meus agents no es poden colar per les orelles pels maleïts auriculars. Els humans estan embovats. No ens escampen. Miren l'infinit mentre els músics de carrer desapareixen. Heu vist el que han posat al túnel de Passeig de Gràcia?
Silenci.
-Necessitem una solució -diu el general.
-Només n'hi ha una -assumeix la responsabilitat el professor-. Hem de tornar al passat!
-Com diu? -no pot evitar preguntar el president.
-Segons els meus estudis, a l'estació abandonada Gaudí de L5, un portal interdimensional desclourà amb motiu dels cent anys de la inauguració del metro, portant-nos al dia de la mort de l'arquitecta l'any 1926.
-Això és dos anys abans de la invenció de la penicil·lina -diu el president.
-Efectivament. En plena època daurada -es rellepa-. No sé si se n'adonen, però no només els estic proposant salvar la nostra espècie, sinó poder aturar el descobriment científic més aniquilador de la història.
-L'anticrist -xiuxiueja el vicepresident.
-Només hi ha un problema.
Silenci.
-Algú s'atreveix a conduir un tren?