Autor/a
Primavera
Categoria
Relat escolar
Subcategoria
De 13 a 17 anys
Centre escolar
Institut Ventura Gassol
Samuel (Àlex)
En Samuel, un noi que sempre ha sigut molt tímid, es trobava a la parada del metro sol, com de costum, esperant el metro per tornar a casa de les seves classes particulars d'anglès. Mentre esperava es va adonar que al seu costat es trobava una noia que semblava de la seva edat, més baixeta que ell, amb ulleres i uns quants llibres a les mans. La noia se'l va quedar mirant amb un somriure a la cara, com si volgués parlar amb ell. En Samuel també se li va quedar mirant amb un somriure i just el metro va arribar.
Per casualitat del destí hi havia només dos seients junts per poder seure, ja que tot el vagó estava ple de gent asseguda als seients. No els va quedar més remei que seure junts. Al principi, en Samuel estava molt tímid i no podia mirar la noia per la vergonya, fins que li va dir:
— Hola, com et dius? Jo em dic Berta.
En Samuel molt tímid va dir:
— Em dic Samuel.
Després d'això van estar totes les parades parlant sobre diversos temes. En Samuel es va adonar que ja tenien moltes coses en comú i a més, li semblava una noia molt maca.
A en Samuel només li quedaven dos parades per baixar-se i volia poder tornar a parlar amb la Berta perquè encara que havien parlat poc, podien ser bons amics o alguna cosa més. Per aquest motiu en Samuel va pensar una bona estona què fer, fins que va arribar a l'última parada.
Quedava poc temps perquè el metro arribés a la parada d'en Samuel, però no s'atrevia per culpa dels nervis i de la seva timidesa. Finalment en Samuel es va armar de valor i li va preguntar pel seu número de telèfon per poder tornar a parlar, però va succeir una cosa que en Samuel no s'esperava: la Berta li va dir que no tenia número de telèfon perquè els seus pares no li deixaven tenir mòbil perquè ho creien una distracció. Encara que no li va donar el seu número, li va donar un paper amb la seva adreça perquè es poguessin tornar a veure.
En Samuel es va baixar del metro amb un somriure d'orella a orella i amb el paper on posava l'adreça de casa de la Berta, pensant que per fi tindria a algú amb qui parlar dels seus gustos i aficions.
Per casualitat del destí hi havia només dos seients junts per poder seure, ja que tot el vagó estava ple de gent asseguda als seients. No els va quedar més remei que seure junts. Al principi, en Samuel estava molt tímid i no podia mirar la noia per la vergonya, fins que li va dir:
— Hola, com et dius? Jo em dic Berta.
En Samuel molt tímid va dir:
— Em dic Samuel.
Després d'això van estar totes les parades parlant sobre diversos temes. En Samuel es va adonar que ja tenien moltes coses en comú i a més, li semblava una noia molt maca.
A en Samuel només li quedaven dos parades per baixar-se i volia poder tornar a parlar amb la Berta perquè encara que havien parlat poc, podien ser bons amics o alguna cosa més. Per aquest motiu en Samuel va pensar una bona estona què fer, fins que va arribar a l'última parada.
Quedava poc temps perquè el metro arribés a la parada d'en Samuel, però no s'atrevia per culpa dels nervis i de la seva timidesa. Finalment en Samuel es va armar de valor i li va preguntar pel seu número de telèfon per poder tornar a parlar, però va succeir una cosa que en Samuel no s'esperava: la Berta li va dir que no tenia número de telèfon perquè els seus pares no li deixaven tenir mòbil perquè ho creien una distracció. Encara que no li va donar el seu número, li va donar un paper amb la seva adreça perquè es poguessin tornar a veure.
En Samuel es va baixar del metro amb un somriure d'orella a orella i amb el paper on posava l'adreça de casa de la Berta, pensant que per fi tindria a algú amb qui parlar dels seus gustos i aficions.