Autor/a
Primavera
Categoria
Relat escolar
Subcategoria
De 13 a 17 anys
Centre escolar
Institut Ventura Gassol
Tarda a Fondo
Va ser un dia qualsevol, una tarda nova i vaig quedar amb els meus amics, Xu Jiajun, Zifei Ye i Pan Zheng. A les sis i quart vam sortir tots quatre de la casa de Xu Jiajun, anant-nos cap al metro de Fondo.
De camí, hem anat a una botiga per comprar begudes. En Zifei va pagar quatre begudes amb la targeta Imagin Teens. Hem sortit corrents de la botiga perquè Xu Jiajun va avisar per telèfon que el metro sortia en tres minuts. Quan hem arribat a l’entrada del metro, Pan Zheng baixava les escales de dos en dos i es va caure perquè les escales estaven una mica mullades.
En Pan es va aixecar de seguida. No es va fer mal, però es va espantar. Nosaltres vam riure, però també ens vam preocupar. Li vam preguntar si estava bé. Ell va dir que sí.
Baixem les escales amb cura i arribem a l’andana. El metro encara no havia arribat. Vam esperar dos minuts i va venir el tren. Pugem i ens asseiem junts.
Dins del metro, en Xu Jiajun va dir que havíem d’anar més a poc a poc. En Zifei va treure les begudes i en va donar una a cadascú. Vam xerrar una estona. En Pan encara es tocava el genoll, però somreia.
Quan vam sortir del metro, ja es feia fosc. Vam caminar fins a un parc i ens vam asseure en un banc. Begudes a la mà, vam parlar de l’institut. En Pan va prometre que mai més baixaria les escales corrent. Tots vam riure.
Després del parc, vam tornar a casa d’en Xu Jiajun. Vam decidir jugar a cartes. En Zifei va treure una baralla de la motxilla. Vam jugar tres partides: en Pan va guanyar la primera, jo la segona i en Xu Jiajun la tercera. En Zifei va perdre totes, però no es va enfadar.
La mare d’en Xu Jiajun va portar un plat de galetes. Vam menjar i vam beure aigua. Vam estar parlant de les classes, dels professors i dels deures. En Pan es queixava de les matemàtiques. Jo vaig dir que jo també en tenia molts. En Zifei va dir que ell ja els havia acabat. Tots el vam mirar amb cara de sorpresa.
A les nou, vam decidir tornar a casa. Vam anar cap al metro. Aquesta vegada vam baixar les escales a poc a poc. Ningú va caure. Vam agafar el tren i ens vam asseure. El metro anava ple de gent, així que vam parlar baixet.
Quan va arribar la meva parada, em vaig acomiadar. Després va baixar en Pan, més tard en Zifei i finalment en Xu Jiajun. Vam quedar a veure’ns l’endemà a l’institut.
A casa, em vaig posar a fer els deures. Pensava en la caiguda d’en Pan, les begudes, el metro, les cartes. Va ser un dia qualsevol, però al final va ser un bon dia.
De camí, hem anat a una botiga per comprar begudes. En Zifei va pagar quatre begudes amb la targeta Imagin Teens. Hem sortit corrents de la botiga perquè Xu Jiajun va avisar per telèfon que el metro sortia en tres minuts. Quan hem arribat a l’entrada del metro, Pan Zheng baixava les escales de dos en dos i es va caure perquè les escales estaven una mica mullades.
En Pan es va aixecar de seguida. No es va fer mal, però es va espantar. Nosaltres vam riure, però també ens vam preocupar. Li vam preguntar si estava bé. Ell va dir que sí.
Baixem les escales amb cura i arribem a l’andana. El metro encara no havia arribat. Vam esperar dos minuts i va venir el tren. Pugem i ens asseiem junts.
Dins del metro, en Xu Jiajun va dir que havíem d’anar més a poc a poc. En Zifei va treure les begudes i en va donar una a cadascú. Vam xerrar una estona. En Pan encara es tocava el genoll, però somreia.
Quan vam sortir del metro, ja es feia fosc. Vam caminar fins a un parc i ens vam asseure en un banc. Begudes a la mà, vam parlar de l’institut. En Pan va prometre que mai més baixaria les escales corrent. Tots vam riure.
Després del parc, vam tornar a casa d’en Xu Jiajun. Vam decidir jugar a cartes. En Zifei va treure una baralla de la motxilla. Vam jugar tres partides: en Pan va guanyar la primera, jo la segona i en Xu Jiajun la tercera. En Zifei va perdre totes, però no es va enfadar.
La mare d’en Xu Jiajun va portar un plat de galetes. Vam menjar i vam beure aigua. Vam estar parlant de les classes, dels professors i dels deures. En Pan es queixava de les matemàtiques. Jo vaig dir que jo també en tenia molts. En Zifei va dir que ell ja els havia acabat. Tots el vam mirar amb cara de sorpresa.
A les nou, vam decidir tornar a casa. Vam anar cap al metro. Aquesta vegada vam baixar les escales a poc a poc. Ningú va caure. Vam agafar el tren i ens vam asseure. El metro anava ple de gent, així que vam parlar baixet.
Quan va arribar la meva parada, em vaig acomiadar. Després va baixar en Pan, més tard en Zifei i finalment en Xu Jiajun. Vam quedar a veure’ns l’endemà a l’institut.
A casa, em vaig posar a fer els deures. Pensava en la caiguda d’en Pan, les begudes, el metro, les cartes. Va ser un dia qualsevol, però al final va ser un bon dia.