Autor/a
Mireia Santamaría
Categoria
Relat lliure
Trajecte Tarragona-Fontana
Tarragona
L’amor és un mite, mai trobaré parella. Aquesta ha estat la pitjor cita de la meva vida, possiblement de la història de la humanitat, he d’esborrar totes les apps de cites i acceptar el celibat com a forma de vida. I si em converteixo al cristianisme? Crec que podria ser una bona monja.
Espanya
La noia que acaba d’entrar és guapa, molt guapa, segur que no li agraden les noies. I si li agraden, segur que no li agrado jo. I si li agrado jo, segur que té algun defecte que fa impossible una relació entre nosaltres, com tothom.
Poble Sec
Merda! M’ha vist mirant-la, què pensarà ara de mi? Que soc una rara, com a mínim, o potser que l’estic stalkejant. Potser s’espanta i va a la policia i acabo a la presó! De sobte, m’ofereix un somriure tímid i el cor em fa un salt.
Paral·lel
Ara em sento malament d’estar jo asseguda quan ella està dreta. ¿Podria oferir-li el meu seient? Quedaria com molt cavallerós de part meva, però després seria molt raro si intento parlar amb ella i no estem les dues assegudes o les dues de peu, no? La diferència d’alçada seria rara. Però quedaré pitjor si em quedo asseguda tota l’estona i només m’aixeco a parlar amb ella abans de baixar-me del metro. Si m’aixeco ara quedarà massa directe i tornaré a ser la lesbiana rara stalker.
Drassanes
Déu existeix i m’estima! El senyor del meu costat baixa a aquesta estació i la noia s’asseu al seu lloc. Els nostres genolls es toquen durant un segon i sento espurnes. M’arriba per un moment l’olor del seu perfum, floral, sense ser gaire dolç, m’envolten visions de la primavera.
Liceu
¿Li agradarà la música clàssica? Va molt ben vestida, segur que té un treball de veritat en lloc de dedicar-se full-time a un curs online de llaüt finançat pels seus pares, com d’altres. Potser seria massa anar al Liceu per una primera cita, però la deixaria impressionada. Podria portar un vestit blau cel, com la seva brusa, que contrasti amb la seva pell morena. Seria com veure un àngel en persona.
Catalunya
Després d’aquesta cita hauria de començar a estalviar per poder comprar un anell, senzill, però elegant, com ella, daurat, com les seves arracades. Quan l’hagi comprat, tornaré a convidar-la al Liceu, però a una llotja privada aquest cop, i li proposaré matrimoni. El moment en que em digui que sí, amb el seu dolç somriure i els seus ulls brillants que podrien enlluernar el teatre per si sols, crec que podré morir en pau. És impossible que pugui existir un moment millor a la meva vida.
Passeig de Gràcia
Ai! Si tan sols pogués preguntar-li el seu nom, sentir la seva veu per primer cop. Però cada cop que intento dir-li qualsevol cosa els meus pulmons col·lapsen, el meu cor s’accelera i la meva veu desapareix. Qui em podria culpar? La seva bellesa és etèria, radiant. Mirar-la seria com mirar el sol directament, sento que la seva llum em cegarà, però és un risc que estic disposada a assumir per tal de passar només un segon més al seu costat.
Diagonal
La següent parada és la meva, he de parlar amb ella, no puc deixar que se m’escapi la dona dels meus somnis, és ara o mai. Em giro, intentant aparentar una seguretat que m’escapa, i, tan bon punt obro la boca, li sona el telèfon.
– ¡Hola, amor! Perdona, que se ha liado un poco todo en la oficina, estoy de camino al restaurante ya.
Fontana
Surto del metro i em dirigeixo cap a casa. L’amor és un mite.
L’amor és un mite, mai trobaré parella. Aquesta ha estat la pitjor cita de la meva vida, possiblement de la història de la humanitat, he d’esborrar totes les apps de cites i acceptar el celibat com a forma de vida. I si em converteixo al cristianisme? Crec que podria ser una bona monja.
Espanya
La noia que acaba d’entrar és guapa, molt guapa, segur que no li agraden les noies. I si li agraden, segur que no li agrado jo. I si li agrado jo, segur que té algun defecte que fa impossible una relació entre nosaltres, com tothom.
Poble Sec
Merda! M’ha vist mirant-la, què pensarà ara de mi? Que soc una rara, com a mínim, o potser que l’estic stalkejant. Potser s’espanta i va a la policia i acabo a la presó! De sobte, m’ofereix un somriure tímid i el cor em fa un salt.
Paral·lel
Ara em sento malament d’estar jo asseguda quan ella està dreta. ¿Podria oferir-li el meu seient? Quedaria com molt cavallerós de part meva, però després seria molt raro si intento parlar amb ella i no estem les dues assegudes o les dues de peu, no? La diferència d’alçada seria rara. Però quedaré pitjor si em quedo asseguda tota l’estona i només m’aixeco a parlar amb ella abans de baixar-me del metro. Si m’aixeco ara quedarà massa directe i tornaré a ser la lesbiana rara stalker.
Drassanes
Déu existeix i m’estima! El senyor del meu costat baixa a aquesta estació i la noia s’asseu al seu lloc. Els nostres genolls es toquen durant un segon i sento espurnes. M’arriba per un moment l’olor del seu perfum, floral, sense ser gaire dolç, m’envolten visions de la primavera.
Liceu
¿Li agradarà la música clàssica? Va molt ben vestida, segur que té un treball de veritat en lloc de dedicar-se full-time a un curs online de llaüt finançat pels seus pares, com d’altres. Potser seria massa anar al Liceu per una primera cita, però la deixaria impressionada. Podria portar un vestit blau cel, com la seva brusa, que contrasti amb la seva pell morena. Seria com veure un àngel en persona.
Catalunya
Després d’aquesta cita hauria de començar a estalviar per poder comprar un anell, senzill, però elegant, com ella, daurat, com les seves arracades. Quan l’hagi comprat, tornaré a convidar-la al Liceu, però a una llotja privada aquest cop, i li proposaré matrimoni. El moment en que em digui que sí, amb el seu dolç somriure i els seus ulls brillants que podrien enlluernar el teatre per si sols, crec que podré morir en pau. És impossible que pugui existir un moment millor a la meva vida.
Passeig de Gràcia
Ai! Si tan sols pogués preguntar-li el seu nom, sentir la seva veu per primer cop. Però cada cop que intento dir-li qualsevol cosa els meus pulmons col·lapsen, el meu cor s’accelera i la meva veu desapareix. Qui em podria culpar? La seva bellesa és etèria, radiant. Mirar-la seria com mirar el sol directament, sento que la seva llum em cegarà, però és un risc que estic disposada a assumir per tal de passar només un segon més al seu costat.
Diagonal
La següent parada és la meva, he de parlar amb ella, no puc deixar que se m’escapi la dona dels meus somnis, és ara o mai. Em giro, intentant aparentar una seguretat que m’escapa, i, tan bon punt obro la boca, li sona el telèfon.
– ¡Hola, amor! Perdona, que se ha liado un poco todo en la oficina, estoy de camino al restaurante ya.
Fontana
Surto del metro i em dirigeixo cap a casa. L’amor és un mite.