Un dia inesperat

La setmana passada, els meus amics i jo, vam fer una excursió escolar al Castell de Montjuïc. Per arribar-hi vam agafar el funicular i el telefèric.
Us presento el grup dels meus amics de cinquè de primària: en Kasim, un noi pakistanès amb ulleres i esportista; la Sandra, una noia una mica maldestre i alegre; en Chen; un noi xinès molt tímid; la Camila, la nostra professora a punt de jubilar-se; i jo, en Cesc, un alumne nou acabat d’arribar a l’escola.
Ens vam trobar tots a la parada de metro de Paral·lel. Llavors vam caminar per sota els túnels fins a l’estació del funicular. Jo estava molt espantat perquè no coneixia a ningú. Quan ens estàvem esperant per pujar al funicular, va entrar una cotorra argentina a l’estació, amb tanta mala sort que se li va posar al cap d’en Kasim, i en fer un moviment per espantar-la; li van caure les ulleres a la via. Just en aquell moment arribava el funicular i ja us podeu imaginar com van acabar.
Dins del funicular, a mida que anava pujant i també ho feia l’alçada, la Camila va notar interferències als audiòfons i se’ls va haver de treure perquè li feia mal el cap; així que no podia sentir bé el què li dèiem els alumnes.
Quan vam arribar, vam anar a dinar al Parc de Montjuïc. Vam jugar i vaig començar a conèixer més als meus amics. Després, al fer cua per pujar al telefèric, mentre la Sandra llençava els papers de l’entrepà a la paperera; va xafar una tifarada de gos.
A dins del telefèric tothom es va asfixiar de la pudor, sobretot el pobre senyor amb bastó que teníem al costat.
A dalt del castell, el Chen volia fer fotos de les vistes, però quan va engegar la càmera; es va adonar que s’havia quedat sense bateria i que no tenia piles de recanvi. Va demanar ajuda a la professora, però no van poder-ho arreglar perquè tampoc tenia piles.
Després vam fer la visita guiada al castell i vam berenar.
Al final, en el viatge de tornada, vam veure les vistes del port i vam pensar que estaria bé que la següent excursió fos amb el bus turístic per veure tota la ciutat.
Tot i haver estat un dia molt accidentat, a mi em va semblar magnífic, perquè ens vam ajudar entre tots i vaig sentir que formava part del grup. I en el fons, també crec que els meus companys i la Camila s’ho van passar tan bé com jo.