Un dilluns que ho va canviar t

Tot comença un dilluns pel matí del 2007. Una noia anomenada Mariona anava a la universitat. Era el primer dia i estava molt nerviosa, però també preparada. El dia abans havia preparat la motxilla i la roba amb molta il·lusió.

Aquell matí anava una mica corrents perquè no tenia gaire temps. Quan va arribar al tren, va pagar el bitllet i va pujar ràpidament. Al cap d’una estona, va veure que la gent començava a moure’s nerviosa i alguns fins i tot corrien. Ella no entenia què passava, però els nervis li van començar a guanyar.

Poc després, es va adonar que el conductor s’havia desmaiat. Es va posar encara més nerviosa, però de cop va recordar una cosa molt important: el seu pare havia sigut conductor de tren abans de jubilar-se.

Sense pensar-s’ho gaire, va anar corrents cap a la cabina. Es va asseure al seient del conductor, amb el cor bategant molt fort, i va aconseguir frenar el tren.

Tothom es va quedar en xoc. Ningú s’esperava que una noia de només 18 anys pogués fer una cosa així. Després, tots els passatgers li van començar a aplaudir molt fort.

I així, després de 19 anys, tota Catalunya encara la recorda per haver salvat més de 200 vides