Autor/a
Primavera
Categoria
Relat escolar
Subcategoria
De 13 a 17 anys
Centre escolar
Institut Ventura Gassol
Un malson (Àlex)
Aquesta història comença un dia tranquil al barri de Fondo, on un noi adolescent, en Pol, havia decidit anar amb la seva àvia Berta de compres. Ella vivia en un altre barri, i per això havia d’agafar el metro per arribar a l’hora acordada.
Tot semblava anar bé, però no ho va ser, el que era un viatge en metro tranquil va acabar convertint-se en un malson, un que fan por de veritat o això era el que pensava al principi en Pol. Una noia va començar a cridar sense parar, un home tot de negre amb un passamuntanyes va treure un ganivet de la seva butxaca i va amenaçar a la pobra dona amb ell. Ningú va actuar, ningú va tenir la valentia d'ajudar a la noia. Allà és on entra en Pol que va ajudar a la noia sense pensar. Justament eren a la parada de Sant Andreu on el noi suposadament s'havia de baixar. Però va actuar i va empentar a l'agressor fora del metro en el moment perfecte per a què es tanquessin les portes i es quedés a fora. La noia va abraçar, en mostra d’agraïment al noi per l’acte heroic que acaba de fer per ajudar-la. Aquella abraçada va semblar eterna i en el precís moment que es van mirar als ulls van caure enamorats. A la següent parada van baixar del metro i van anar per camins diferents, però, abans es van donar el contacte per poder conèixer-se’n més. La noia s’anomenava Berta com l’àvia del Pol i només veure això va pensar i va acceptar la proposta del destí. Dia rere dia passaven hores i hores parlant. No vivien gens lluny l’un de l’altre, però ningú dels dos s’atrevia a quedar en persona, Pol cavallerosament, l'hi va dir i la Berta va acceptar, era oficialment la primera cita com a parella, s’ho van passar genial. Durant tota la quedada va haver-hi una connexió única, que cap dels dos havia sentit en la vida, era el més bonic que havien sentit mai, i al final després de tanta rialla i haver-hi el primer petó. Tot continuava bé i en Pol se li va ocórrer la idea de dir-li a la noia si volia ser la seva núvia, per molt enamorat que estava ell hi tenia una mica de por del que podia, però va unir forces i amb unes flors va aparèixer a la casa de la Berta i ella va acceptar.
Avui dia ells són molt feliços i es posen a pensar com una situació molt incòmoda i fins i tot peligrosa que va viure la Berta va acabar en l’amor adolescent de dos nois. També pensar com després de tot això van acabar sent nuvis i tot per la valentia d’en Pol.
Tot semblava anar bé, però no ho va ser, el que era un viatge en metro tranquil va acabar convertint-se en un malson, un que fan por de veritat o això era el que pensava al principi en Pol. Una noia va començar a cridar sense parar, un home tot de negre amb un passamuntanyes va treure un ganivet de la seva butxaca i va amenaçar a la pobra dona amb ell. Ningú va actuar, ningú va tenir la valentia d'ajudar a la noia. Allà és on entra en Pol que va ajudar a la noia sense pensar. Justament eren a la parada de Sant Andreu on el noi suposadament s'havia de baixar. Però va actuar i va empentar a l'agressor fora del metro en el moment perfecte per a què es tanquessin les portes i es quedés a fora. La noia va abraçar, en mostra d’agraïment al noi per l’acte heroic que acaba de fer per ajudar-la. Aquella abraçada va semblar eterna i en el precís moment que es van mirar als ulls van caure enamorats. A la següent parada van baixar del metro i van anar per camins diferents, però, abans es van donar el contacte per poder conèixer-se’n més. La noia s’anomenava Berta com l’àvia del Pol i només veure això va pensar i va acceptar la proposta del destí. Dia rere dia passaven hores i hores parlant. No vivien gens lluny l’un de l’altre, però ningú dels dos s’atrevia a quedar en persona, Pol cavallerosament, l'hi va dir i la Berta va acceptar, era oficialment la primera cita com a parella, s’ho van passar genial. Durant tota la quedada va haver-hi una connexió única, que cap dels dos havia sentit en la vida, era el més bonic que havien sentit mai, i al final després de tanta rialla i haver-hi el primer petó. Tot continuava bé i en Pol se li va ocórrer la idea de dir-li a la noia si volia ser la seva núvia, per molt enamorat que estava ell hi tenia una mica de por del que podia, però va unir forces i amb unes flors va aparèixer a la casa de la Berta i ella va acceptar.
Avui dia ells són molt feliços i es posen a pensar com una situació molt incòmoda i fins i tot peligrosa que va viure la Berta va acabar en l’amor adolescent de dos nois. També pensar com després de tot això van acabar sent nuvis i tot per la valentia d’en Pol.