Un viatge inesperat

La Berta, una noia alta, rosa i d’ulls blaus que vivia a Barcelona, passejava
tranquil·lament pel Passeig de Gràcia amb les seves amigues:

-Heu escoltat el que ha passat al metro? —Va dir la Clara, una de les millors amigues
de la Berta.
-No —va assegurar la Núria —. Què ha passat?
-Doncs es veu que l’altre dia un vagó va desaparèixer i el van trobar cap per avall a
l’altra andana; ningú sap com va desaparèixer ni com va poder arribar allà —Va
explicar la Clara.
-I tu, com ho saps això? — va interrogar la Zoe a la Clara.
-De camí a casa, estava esperant el metro i vaig sentir unes àvies que ho comentaven.

Al cap d'una estona d'entrar i sortir de botigues, la Berta i les seves amigues es van
començar a dirigir cap a casa. La Berta, una vegada a casa, va començar a rumiar
sobre el que havia passat al metro.

Des de ben petita sempre es preguntava coses, tenia molta curiositat sobre el que
passava al seu voltant. Les qüestions com? per què?, quan? i qui? eren molt freqüents
en el seu cervell. Per això ella, de gran, volia ser detectiu.

Quan la Berta ja s’havia menjat prou el cap, va decidir trucar les seves amigues. Es
van trobar a la sala d’estar de casa la Núria parlant sobre l’incident, quan de sobte
van veure una pols màgica que les guiava cap a l'estació de metro de Passeig de
Gràcia. La Berta i les seves amigues van decidir ser valentes i seguir aquella
brillantor. Quan van entrar a l'estació de metro es van trobar una cosa sorprenent.

-Què és això? —va dir desconcertada la Clara
-No ho sé, però és… no tinc paraules —va dir la Zoe, que es va quedar parada i amb
cara de sorpresa.

L'estació de metro estava acolorida plena d'herba, aigua cristal·lina i hi havia un sol
metro amb una aurèola de color fúcsia envoltada per flors de tots colors.
Al cantó d’aquell tren descansava un follet de color verd amb una roba cridanera. La
Berta i les seves amigues es van acostar:

- Hola? —va preguntar la Núria, metres les altres miraven el follet encuriosides.
El follet es va sobresaltar i les va mirar amb cautela.
- Ostres! M'heu espantat, què feu aquí? —va interrogar el follet.
- Les meves amigues i jo hem començat a seguir una pols màgica, que ens ha
portat fins aquí —va informar la Berta.
- Bé, llavors sou les escollides.
- Les escollides per a què? —va preguntar la Núria
- Pugeu i ho veureu —va contestar el follet.

La Berta i les seves amigues, s’ho van pensar, però finalment es van decidir. Van
pujar al metro. Quan ja eren dins el vagó es va elevar i ràpidament va desaparèixer.

Així va ser com no les van tornar a veure mai més.