Un viatge per recordar

Hi havia una vegada una nena que es deia Abril. Vivia a Gràcia amb la seva mare Lucía i la seva gossa, la Mara. Per anar a l’escola havia d’agafar el metro, línia blava, a Verdaguer i fer tres parades fins a Entença. Moltes vegades es trobava la Martina una companya de classe, el seu germà Gael i el seu pare, en Dani, que també vivien a Gràcia. Ells havien d’agafar el metro, fer una parada amb la línia groga i després enllaçar amb la blava. Quan coincidien i es trobaven, anaven juntes a l’escola, però un dia en que el metro anava pleníssim, els pares de totes dues i en Gael van baixar i la Martina, l’Abril i la Mara es van quedar a dintre. En sonar l’alarma de tancament de portes la Mara es va espantar i va sortir del metro però les portes es van tancar i li van enganxar una cama i l’os es va trencar. El cas és que les dos protagonistes estaven tancades al metro i l’Abril es va posar a plorar, la Martina la va intentar consolar però quan menys s’ho esperaven ja estaven a la següent parada i com que hi havia massa gent, no van poder baixar, tampoc no van poder baixar a la següent, ni a la següent i així tres vegades, fins que a la quarta vegada es va parar el metro, el maquinista va anunciar que haurien de sortir pel sostre! Les dos protagonistes es van espantar molt però un vellet que estava assegut a prop d’elles es va acostar a consolar-les. Una hora després van aparèixer cinc bombers carregats amb perforadores, que van indicar a les persones presents que desfilessin cap al vagó sis, on havien pogut fer un forat prou gran per poder treure tots els viatgers del metro. Com que el vagó sis no estava gaire lluny, en poc temps ja estaven a fora del metro, és a dir, a la via! Els cinc bombers van baixar del metro i van indicar que havien de caminar per les vies fins a Entença! Les dues amigues es van quedar amb tres pams de nas, però de nou el vellet, que per cert, es deia Pere les va anar a consolar. Van caminar junts un bon tros fins que algú va cridar -una serp gegant!- i era cert, una serp d’aproximadament dos metres se’ls acostava! La serp va començar a atacar a les persones presents, tothom cridava i xisclava espantats i les nostres dos protagonistes i en Pere es van fixar en que una taca blanca se’ls acostava. Es tractava d’un llop gegant que va agafar a l’Abril, la Martina i en Pere i se’ls va endur via enllà. Les amigues cridaven i xisclaven d’emoció veient passar l’entorn a tota velocitat. Dues hores mes tard estaven arribant a Entença. Al final de trajecte, van desmuntar el llop i li van donar mil gràcies per haver-los salvat, i també es van acomiadar den Pere i li van donar les gràcies per haver-les acompanyat. Un cop soles van buscar les seves famílies i les van trobar parlant angoixats amb un policia, quan es van veure es van fondre en una abraçada interminable. Després van pujar fins el carrer fent-se preguntes mútuament, i finalment, van arribar a l’escola. Un cop acomiadats, les dues amigues van pujar a tot drap per les escales fins arribar a les seves classes. Quan la mestre les va veure arribar tan tard les va castigar sense educació física.