Viatge en bus (Iqra)

Avui, a l'autobús, em va passar una cosa una mica estrany. Vaig sortir de l'institut i vaig
agafar el bus com sempre per tornar a casa. Estava mig adormida perquè havia tingut examen i estava esgotada. Em vaig asseure al fons i vaig començar a mirar per la finestra. Hi havia força gent i el bus parava cada dos minuts. En una parada, va pujar una senyora gran i, com que no quedaven gaires seients, va seure al meu costat. Al principi no vam dir res, però de cop i volta em va preguntar si sabia quina parada era la de la biblioteca, perquè sempre es confonia. Jo tampoc no estava gaire segura, però li vaig dir que l'avisaria quan pensés que era. Durant el camí, va començar a explicar-me que trauria un llibre perquè li agradava molt llegir novel·les. Em va comentar que quan era jove també escrivia històries curtes, però ara gairebé no tenia temps. Al final, quan vam arribar a la parada, li vaig dir que creia que aquesta era. Abans de baixar-se, em va donar les gràcies i va dir: “Tant de bo més gent jove parlés amb els altres”. Quan el bus va seguir, em vaig quedar pensant que normalment tots anem amb el mòbil i ni mirem els altres. I, una vegada, havia tingut una conversa normal amb algú que no coneixia. La veritat, el viatge se'm va passar molt més ràpid.