Viatge sense retorn (Víctor)

El dilluns 10 d’agost de 2025, vaig anar amb els meus amics, en Samu i l’Àlex, a la parada de metro de Fondo per dirigir-nos cap a la bolera de Pedralbes, al costat de l’Spotify Camp Nou. Al principi tot semblava un dia normal, però de seguida vam notar que hi havia alguna cosa estranya.
Quan ens vam asseure al vagó, feia més fred del normal i l’ambient era incòmode. El que més ens va sorprendre van ser dos homes vestits totalment de negre que parlaven en un idioma que no enteníem.
A mesura que el metro avançava, la sensació de nervis anava augmentant. Ningú més semblava adonar-se del que passava. Quan vam arribar a la parada de Torres i Bages, de sobte es van sentir crits molt forts. El tren es va aturar de cop i, en pocs segons, van entrar unes vint persones amb la cara tapada.
Aquelles persones es movien molt ràpid i semblava que tenien un objectiu clar: els dos homes de negre. Van anar directament cap a ells amb molta violència.
Però hi havia un problema: els meus amics també anaven vestits de negre. Un dels emmascarats ens va mirar i ens va assenyalar. En aquell moment em vaig espantar molt i vaig dir als meus amics que no es moguessin.
Tot era un caos. La gent cridava, alguns intentaven fugir i les llums del vagó s’apagaven contínuament Nosaltres vam aprofitar el moment per canviar de vagó i allunyar-nos.
Quan el tren es va aturar a la següent parada, vam sortir corrents i ens vam quedar a l’andana, molt nerviosos.
—Això no és normal… —va dir en Samu.
—I millor no explicar-ho —va afegir l’Àlex—. Ningú ens creurà.
Jo no podia deixar de pensar en els homes de negre. Hi havia alguna cosa en ells que no encaixava.
Vaig mirar el metro que marxava… i vaig veure el meu reflex a la finestra.
Però el reflex no feia el mateix que jo.
Va somriure.
En aquell moment vaig notar una mà molt freda a l’espatlla.
Em vaig girar lentament… i un dels homes de negre era darrere meu.
—Ara et toca a tu —va dir amb una veu molt baixa.
Vaig intentar cridar, però no podia. Tot es va tornar fosc.
L’endemà, a les notícies, només es parlava d’un petit incident al metro, sense donar-hi importància.
Però a les càmeres de seguretat es veia clarament com tres persones noves, vestides de negre, entraven al vagó.
I una d’elles… era jo.