L’autobús avançava pel carrer amb la resignació dels cossos antics, arrossegant llum i ombres per l’asfalt. A l’interior, els seients retenien una mem...
El primer cop no li sembla estrany tornar a baixar al Clot. El metro té aquestes coses: passadissos llargs com dies que no recordes haver començat, es...
El metro es va aturar amb aquell sotrac suau de sempre, com si badallés abans de tornar a empassar-se la ciutat. La porta es va obrir i una bafarada t...
El anciano de setenta y seis años viajaba sentado en el metro de la línea tres, la misma que había tomado desde niño, con las manos manchadas por el t...
Viajo cada día con gente que no sabe que llevo una casa entera derrumbándose por dentro.
Aunque si lo supieran, no cambiaría nada. El metro seguiría ...
Hay algo que me pasa siempre en el metro y que ya no puedo considerar casualidad:
nadie se sienta a mi lado.
Puedo estar en un vagón medio lleno, co...
El traqueteo de la línea 3 siempre me ha parecido el latido de la ciudad. Hoy, entre el murmullo de los frenos y el eco de las puertas cerrándose, enc...
El camí que haurà de recórrer és fràgil i alhora esmolat, com els reflexos al vidre del metro quan entra al túnel. Mai no s’endevina l’instant exacte,...
Sent un seient d'autobús he estat testimoni d'un gran nombre de situacions, d'una muntanya russa d'emocions, unes d'intenses i altres de molt intenses...