Ell era de poble, ella de ciutat; ell ho acabava tot en -i, ella ho feia en -e. Mateixa parada de metro, diferents eixides. Cap dels dos va pensar que...
A la Lola li encanta dibuixar. Sempre ha tingut el do de capturar les arrugues de l’ànima, sobretot en retrats, però no va ser fins que va patir una g...
Vaig sortir del bar amb la sensació que les últimes copes m’havien fet perdre la Diagonal: la que em permet caminar recte i no discutir amb una papere...
Aquell curs de 1982, em creuava diàriament al mateix punt de camí a la universitat amb dues noies, com si fossin part del paisatge. A una d'elles, la ...
Bajé las escaleras de la parada de metro Pep Ventura a toda prisa. “No llego”, pensé, pero al poner un pie en el último escalón vi las puertas de los ...
Era un matí qualsevol quan la Marta es va despertar. Es va llevar, va anar al lavabo, va anar a la cuina a esmorzar, es va vestir, es va rentar les de...
Si ella era la princesa de casa seva, el metro devia ser el seu carruatge. Cavalls de metall i ferro, amb un soroll mecànic i velocitat constant.
I s...
Y así, sin más, apareció.
Estuvo mucho tiempo soñando con él. Era de ese tipo de historias que empiezan de una forma muy simple y acaban de una maner...
El metro del tiempo
El primer recuerdo que tuvo Daniel del metro no fue el ruido, ni la velocidad, ni
siquiera la oscuridad del túnel. Fue la mano d...
