Hola a tots i totes. Em toca parlar de mi, crec. Bé, si us sembla bé, començo.
Em dic Judith Robles, tinc vint anys, sóc de Badalona i sóc aspirant a...
−He perdut la feina, −li diu ella. −La dona on netejo m’ha fotut fora. −Les paraules li surten lleugeres. –Que sembla mentida, Noèlia, m’ha dit. Ella ...
Ni un cap aixecat. Al metro tothom mira avall, al mòbil. Menys una noia: llegeix uns apunts. Em sorprèn a mitges. Des de petita m'imagino la vida dels...
Els van convocar de nit, entre setmana, quan ja no circula el metro. En Lluc no es creia la seva bona sort; ell, que participava a tots els sortejos p...
Cada matí baixo les escales de l’estació d’Transports Metropolitans de Barcelona com qui entra en un refugi. A fora, la ciutat crida amb presses, moto...
Ida
“Por favor, circulen hacia el fondo y faciliten la movilidad en el interior del autobús”. La voz repite dos veces más la frase en idiomas diferen...
DÍA 100.
He estado en Drassanes, “en el mundo subterráneo”, una estación que parece el interior de una nave espacial, algo futurista, dejando atrás e...
