El moment que no esperava Moha

Un dia, mentre baixava les escales del metro per agafar el tren i tornar a casa, vaig sentir un crit molt fort. La gent es va girar de cop i jo vaig córrer cap al vagó sense pensar gaire. Quan vaig arribar, vaig veure que una dona havia caigut al passadís i no es podia moure. La gent no sabia què fer i alguns només miraven. Jo tampoc sabia ben bé com ajudar-la, però vaig acostar-me i la vaig sostenir.

En aquell moment, van entrar uns policies corrent, amb sirenes i tot. Separaven la gent i intentaven controlar la situació. I just llavors, un noi va saltar des de la barana del vagó, com si fos Spiderman, i va ajudar la dona a estabilitzar-se. Jo em vaig quedar amb la boca oberta. No era res de pel·lícula, era real.

La dona va començar a respirar millor i em va mirar amb ulls plens d’agraïment. Els policies ens van apartar una mica i van prendre el control. El tren va continuar, i jo només podia pensar:això sí que no m’ho esperava avui.

De veritat, mai havia vist res així al metro. La vida a vegades et posa moments que no oblidaràs mai, i un gest pot marcar la diferència.