Autor/a
Behesa
Categoria
Relat lliure
Bellesa de cada moment
Avui vaig a teatre, és un dia especial, tot i que he anat molts cops, he quedat amb unes quantes amistats que ens avenim molt. Amb temps, surto de casa, camino uns cinc minuts i baixo les escales del metro. Valido la meva targeta rosa i baixo de nou les escales per anar a l’andana. En menys d’un minut arriba el següent comboi, espero dempeus mentre aprofito per treure el meu llibre. Quan el metro entra a l’estació, m’apropo una mica més i noto l'aire que es genera. S’obren les portes, deixo sortir i entro tranquil·lament. Decideixo quedar-me al costat de la porta, són poques parades. Abans d’arribar a la següent estació, una persona de mitjana edat s’aixeca del seient i me l’ofereix. Educadament, li dic que no és necessari. Insisteix. Li dic amablement que estic bé, que baixo en poques parades. L’agraeixo el gest. Accepta sense massa convenciment i torna a seure.
D’uns anys ençà, és estrany el dia que alguna persona no m'ofereix el seu seient. M’agrada la seva educació, però no em veig tan gran com per haver d’anar sempre asseguda. Puc estar-me de peus tota la una línia de metro, si s’escau. De fet, surto a caminar sovint per Collserola i la Serra de la Marina, on puc arribar sense problema en transport públic. En canvi, des de fora, intueixen la meva edat, i pressuposen que necessito seure.
Es queda un seient lliure. Una persona jove em demana si vull seure. Li dic que no i ocupa l’espai buit. Continuo llegint. Arribem a la següent parada i hi ha una renovació gairebé total del vagó, tret d’una persona poc més jove que jo, que em mira i amb un somriure genuí, m’indica que segui. Sense ganes, opto per fer-li cas.
Quan m’assec em diu “T’explico un secret?”. Miro als seus ulls assentint. “Si realment vols anar tranquil·la i llegir, més val que acceptis el primer oferiment de seient. Pensa que és un avantatge guanyat amb els anys”. I, sense esperar resposta, continua observant el seu entorn. Em quedo mirant-la i somric. Continuo la meva lectura.
No es dona cap més interrupció fins que sento el nom de la meva parada pel megàfon. Tanco el llibre, miro al meu voltant, i m'acomiado. M’aixeco, surto per la porta, pujo les escales, passo les màquines validadores, torno a pujar escales i ja veig cares conegudes molt a prop de la boca del metro. Cares com la meva, que criden a cedir el seient. Totes amb un somriure cofoi.
Ara ho entenc. No puc lluitar contra el pas del temps. Només puc gaudir i acceptar la bellesa de cada moment.
D’uns anys ençà, és estrany el dia que alguna persona no m'ofereix el seu seient. M’agrada la seva educació, però no em veig tan gran com per haver d’anar sempre asseguda. Puc estar-me de peus tota la una línia de metro, si s’escau. De fet, surto a caminar sovint per Collserola i la Serra de la Marina, on puc arribar sense problema en transport públic. En canvi, des de fora, intueixen la meva edat, i pressuposen que necessito seure.
Es queda un seient lliure. Una persona jove em demana si vull seure. Li dic que no i ocupa l’espai buit. Continuo llegint. Arribem a la següent parada i hi ha una renovació gairebé total del vagó, tret d’una persona poc més jove que jo, que em mira i amb un somriure genuí, m’indica que segui. Sense ganes, opto per fer-li cas.
Quan m’assec em diu “T’explico un secret?”. Miro als seus ulls assentint. “Si realment vols anar tranquil·la i llegir, més val que acceptis el primer oferiment de seient. Pensa que és un avantatge guanyat amb els anys”. I, sense esperar resposta, continua observant el seu entorn. Em quedo mirant-la i somric. Continuo la meva lectura.
No es dona cap més interrupció fins que sento el nom de la meva parada pel megàfon. Tanco el llibre, miro al meu voltant, i m'acomiado. M’aixeco, surto per la porta, pujo les escales, passo les màquines validadores, torno a pujar escales i ja veig cares conegudes molt a prop de la boca del metro. Cares com la meva, que criden a cedir el seient. Totes amb un somriure cofoi.
Ara ho entenc. No puc lluitar contra el pas del temps. Només puc gaudir i acceptar la bellesa de cada moment.