Com cada dia, o no

Aquell matí semblava el de cada dia.

Gent asseguda, gent dreta, els estudiants, motxilla incorporada, xerrant amb els companys.
Els nens petits miraven des del seients i de genolls el no res fosc de darrera dels vidres.
Les mares mig adormides se les veia intentant pensar, organitzar, repassant el llistat de tot el que quedava per fer... ja que només el dia acabava de despuntar.

De sobte vaig veure una bafarada sobre el cap d'una d'elles i a l'interior es podia veure "cal que compri aviat els llibres i faci el pagament al cole".

I una altra "culleres aquests nens.. no paren, si jo fos la mare no els deixaria estar mirant per la finestra"

"Ostia el iaio quina olor tabac"..

De sobte, tot el vagó del metro estava ple de bafarades com si fóssin núvols blancs que envoltaven els caps i es colaven entre les persones, allò era raro raro ...

Podia, literalment, llegir els pensaments!

Com cada dia vaig veure sortir al paio de la bici, al desmanegat amb pantalons de ratlles, al despistat despentinat i per fi a la noieta que sempre baixava a la parada de Plaça Universitat.

Allà estava tota digna i amb la bafarada al cap, si ella ho sapigués!

Ui que veig!

La bafarada de la noieta estirada s'anava tornant de color rosa a mida que s'apropava cap on jo era, i apareixien i desaparexien unes paraules suaus, dolces de color blau..."Ufa, com m'agrada el noiet de la boina"

"Carai!" vaig pensar, això si que no m'ho esperava, amb la de temps que porto pensant en ella...

Em vaig posar al seu costat i li vaig preguntar l'hora, vam continuar caminant junts i parlant... Vaig mirar cap amunt i vaig veure... una bafarada rosa i conjunta...