Una nit a l’autobús

Una nit d’estiu del 2017, a la ciutat de Barcelona, l’Amaia, el Marc i l’Ariadna sortien de l’escola i, com cada tarda, tornaven junts cap a casa amb autobús. Sempre feien el mateix camí i solien anar empaitant-se i rient.
—Vinga, Marc, que ets molt lent i passarà l’autobús! —va dir l’Amaia.
—Ja vaig! Mira que ets pesada. He mirat l’aplicació i encara queden 6 minuts perquè passi el V25 —
va dir en Marc.
Van arribar bé a la parada i, com cada dia, en pujar van passar la targeta per entrar.
—Va, Ariadna, passa la targeta!
—Ja vaig, que no arribo!
—Ja t’ajudo —va dir en Marc.
Van seure com sempre, pensant que seria un dia normal, però no va ser així.

Al cap d’una estona van arribar a la seva parada, però quan l’autobús es va aturar, les portes no es van obrir. La gent es va començar a posar nerviosa.
—Senyora, les portes! Hem de baixar! —cridava la gent.
La conductora es va aixecar i va dir que hi havia un problema i que no es podien obrir les portes. Va dir que havia trucat als bombers perquè vinguessin a ajudar, però que trigarien una estona. La gent es va començar a queixar i a preguntar què passava, i cada cop estaven més nerviosos. L’Amaia, el Marc i l’Ariadna es van mirar una mica preocupats. No sabien què passaria ni quant temps estarien allà.

Al cap d’una estona van començar a parlar amb la gent de l’autobús. Van conèixer en Thiago, la senyora Maria, en Javi i l’Axel. La conductora va treure d’una capsa d’emergència unes mantes, menjar i aigua i ho va repartir a tothom. Van jugar a jocs com “veig veig”, van cantar cançons i van explicar contes. Semblava una festa, perquè tothom parlava i reia! Alguns es van quedar adormits i d’altres van continuar xerrant i jugant tota la nit.

Quan van arribar els bombers, van trigar una estona a arreglar el problema, però finalment, ben d’hora al matí, les portes es van poder obrir. A fora hi havia els seus pares, molt preocupats.
—Papa, mama! Ha estat molt guai! Hem jugat i hem fet nous amics! —van dir contents.
Els pares els van abraçar i van donar les gràcies a la conductora.
L’Amaia, el Marc i l’Ariadna també la van abraçar i li van donar les gràcies.
—Ara cap a casa a descansar, que avui no anireu a l’escola!
Tots tres es van mirar i van somriure. Van marxar cap a casa cansats, però contents.