La gran migració (Zifei)

Era un dia com qualsevol altre. En Dani tornava de l’institut a casa en metro escoltant la seva cançó favorita de Sabrina Carpenter. Al principi era tot normal, fins que un gat se'n va pujar al metro. En Dani va pensar què havia passat: per què hi havia un gat taronja de sobte al metro? Potser era el gat d’algú que s’havia escapat i el propietari entraria al metro de seguida. Però fins a l’últim moment no va entrar ningú més.
—Oh, quina monada —va murmurar en Dani, i va treure l’esmorzar que no havia acabat; just era de tonyina. El gat taronja va venir cap a en Dani i va començar a gaudir-ne. En Dani li va tocar el cap i li va deixar que se'n pugés a les seves cames. Altres persones dins del metro van treure el mòbil per poder gravar aquella escena tan bonica. En Dani va passar una estona amb ell fins que, a la següent parada, van pujar un grup de gossos, dos conills…
—Més? Però avui què passa? —va preguntar en Dani.
El gat va saltar de les cames d’en Dani; es notava que tenia por d’aquells gossos. Els gossos no paraven de bordar, i el gat estava en una cantonada amb por. Els auriculars d’en Dani van caure a terra. Els va recollir, sense saber si estaven trencats, i se’ls va posar per provar-los. De sobte, va sentir molts sons, però els auriculars no reproduïen música i ningú més al vagó parlava.
El so deia:
—Feu-les fora, feu-les fora!!!
—No seràs tu qui està parlant, gatet? —va preguntar en Dani.
El gat es va quedar mirant-lo.
—Segur. Els faig callar una mica? —va seguir en Dani.
El gat simplement va assentir.
—Ei, senyors gossos, abaixeu una mica el volum, si us plau.
De seguida, els gossos van semblar que ho entenien i van deixar de cridar.
—Ara m’explicaràs què passa aquí —va dir en Dani mirant el gat.
El gat va saltar de nou a la seva falda i va començar a fer uns petits miols rítmics. En Dani, amb els auriculars encara posats, va escoltar clarament la veu del gat:
—No et preocupis, he decidit fer un viatge sol sense en Joel. És humà, però s’assembla a un porc; ni tan sols es llepa el seu propi pelatge.
En Dani va riure pel que havia dit.
En aquell moment, va entrar una tortuga molt gran, que gairebé no es podia moure. A l’instant, el grup de gossos va anar a ajudar la tortuga perquè pugés al metro, i els dos conills d’abans es van aixecar i li van deixar el seient. En Dani ho va trobar increïble: els animals s’ajudaven entre ells i pujaven al metro.
—Tots se’n van de viatge perquè el propietari és un porc? —va preguntar en Dani al gat.
—Els gossos potser sí, com jo, però la majoria és perquè fa molta calor a l’Àfrica i volen buscar una vida millor, com aquella girafa…
Es va girar i només va veure una girafa abaixant el cap per intentar entrar, però no podia.
—No, és impossible que entri…
La girafa, veient que no hi cabia, va cridar:
—El metro d’aquests mini animals és massa petit! Prefereixo conduir el meu Ferrari; ja els diré als elefants que això no!