Un segon (Mohammed)

El metro anava ple aquell matí. A l’andana hi havia molta gent esperant. L’Eric, el Moha i
l’Oriol,estaven junts parlant i rient.
—Va, que ja arriba! —va dir l’Oriol.
—Per fi arriba— va dir Moha
L’Eric estava una mica distret mirant el mòbil. Va fer un pas enrere sense adonar-se’n i de
cop va relliscar.
—ERIC! —van cridar tots.
L’Eric va caure a les vies. No sabia què fer. El tren s’estava apropant molt ràpid.
L’Oriol es va quedar molt espantat.
El Moha no s’ho va pensar.
Va saltar a les vies.
—Dóna’m la mà! —li va cridar.
L’Eric tremolava, però li va agafar la mà. El metro estava a punt d’arribar.
El Moha el va empènyer cap amunt amb totes les seves forces. L’Oriol el va ajudar a pujar a
l’andana.
—Ràpid, Moha! —va cridar.
El Moha va saltar i, just a temps, va aconseguir sortir.
El metro va passar molt ràpid davant seu.
Tots es van quedar en silenci.
—Estàs bé? —li va preguntar el Moha.
—Sí gràcies per salvar-me —va dir l’Eric.
Els tres amics es van mirar. Encara estaven en xoc.
Aquell dia no va ser un dia normal. L’Eric va entendre que en un segon pot passar qualsevol
cosa.
I que tenir bons amics pot salvar-te la vida.