Autor/a
EricL
Categoria
Relat escolar
Subcategoria
De 8 a 12 años
Centre escolar
Col.legi Sagrada Família- Horta
Una estació de metro especial
Hi havia una vegada una estació de metro super xula, amb llums que canviaven de color i vagons que flotaven com si fossin núvols. Hi havia molta gent que, l’any 2.321, vivia a les afores de Barcelona i venia només per provar aquest metro màgic. Era per tot el món, però per poder entrar havien de complir unes regles molt especials: no fer guerres, plorar només d’alegria i ser sempre amables amb tothom. Si aconseguien això, l’entrada era gratis.
El metro era increïble. Hi havia vagons que anaven tan ràpid que semblava que volaven, vagons que giraven com una nòria i fins i tot vagons amb llits per dormir mentre et portaven de viatge. La gent podia utilitzar-lo tantes vegades com volgués, i això feia que tothom estigués molt emocionat. Molts viatgers anaven a llocs fantàstics com Disneyland, Legoland, França, Nova York i Madrid. També hi havia secrets amagats que només els més valents descobrien.
Un dia, de sobte, el metro es va aturar i la majoria de gent va quedar atrapada dins dels vagons flotants. Hi havia un gran caos: nens plorant d’emoció i d’impaciència, famílies intentant no enfadar-se i treballadors corrent amunt i avall intentant arreglar-lo, però no podien. Fins i tot els tècnics més experts estaven sorpresos, perquè mai havien vist que el metro es quedés aturat així.
Però llavors va arribar un nen molt, però molt bo, amb ulls brillants i un somriure valent. Tot el món el va mirar amb esperança. Ell va posar tot el seu esforç, la seva imaginació i una mica de màgia que portava al cor, i poc a poc, vagó a vagó, va aconseguir que el metro tornés a moure’s. La gent aplaudia i cridava de felicitat mentre els vagons començaven a girar i flotar de nou.
La directora del metro li va donar un premi enorme: un medalló d’or que brillava amb totes les llums de l’estació i un bitllet especial per entrar al món màgic sempre que volgués. I jo… sí, jo vaig aconseguir entrar i descobrir un món ple de colors, riures i aventures que mai oblidaré. Hi havia jardins que cantaven, animals que parlaven i carrers fets de xocolata i llaminadures.
Des de llavors, cada cop que penso en aquell dia, somric, perquè sé que amb bondat, alegria i una mica de valentia es poden fer coses increïbles, fins i tot arreglar un metro màgic i viatjar a un món fantàstic.
El metro era increïble. Hi havia vagons que anaven tan ràpid que semblava que volaven, vagons que giraven com una nòria i fins i tot vagons amb llits per dormir mentre et portaven de viatge. La gent podia utilitzar-lo tantes vegades com volgués, i això feia que tothom estigués molt emocionat. Molts viatgers anaven a llocs fantàstics com Disneyland, Legoland, França, Nova York i Madrid. També hi havia secrets amagats que només els més valents descobrien.
Un dia, de sobte, el metro es va aturar i la majoria de gent va quedar atrapada dins dels vagons flotants. Hi havia un gran caos: nens plorant d’emoció i d’impaciència, famílies intentant no enfadar-se i treballadors corrent amunt i avall intentant arreglar-lo, però no podien. Fins i tot els tècnics més experts estaven sorpresos, perquè mai havien vist que el metro es quedés aturat així.
Però llavors va arribar un nen molt, però molt bo, amb ulls brillants i un somriure valent. Tot el món el va mirar amb esperança. Ell va posar tot el seu esforç, la seva imaginació i una mica de màgia que portava al cor, i poc a poc, vagó a vagó, va aconseguir que el metro tornés a moure’s. La gent aplaudia i cridava de felicitat mentre els vagons començaven a girar i flotar de nou.
La directora del metro li va donar un premi enorme: un medalló d’or que brillava amb totes les llums de l’estació i un bitllet especial per entrar al món màgic sempre que volgués. I jo… sí, jo vaig aconseguir entrar i descobrir un món ple de colors, riures i aventures que mai oblidaré. Hi havia jardins que cantaven, animals que parlaven i carrers fets de xocolata i llaminadures.
Des de llavors, cada cop que penso en aquell dia, somric, perquè sé que amb bondat, alegria i una mica de valentia es poden fer coses increïbles, fins i tot arreglar un metro màgic i viatjar a un món fantàstic.