Autor/a
Misto
Categoria
Relat lliure
CAPRICIS DEL DESTÍ
-Dissabte
És un dissabte de Nadal de 1.928. El senyor Eusebi Bonaplata i la seva filla de setze anys, Maria Cinta, es muden per anar al Gran Teatre del Liceu. Hi ha estrena. La Flauta Màgica.
El senyor va mudat. Abric negre, vestit fosc ben tallat, armilla, barret Hamburg i un elegant bastó fi.
La filla llueix un bonic vestit blanc. Vaporós. Sembla una fada baixada del cel.
L’Eusebi decideix que aniran a l’obra en metro. Són les cinc. Agafen el metro a Aragón. L’entrada de l’estació recentment inaugurada, respira modernitat, rajoles brillants, llum elèctrica blanca....
En Francesc Escorza viu al Poble Sec. Treballa a la fabrica tèxtil del Senyor Bonaplata. És un anarquista i milita a la CNT. Vagues i pistoles. Llamps i trons. L’Escorza creu es un món nou. Sense explotadors ni explotats. Utopies.
Aquella tarda de dissabte també anirà al Liceu. Però amb fosques intencions.
També es muda. Americana senzilla marró, camisa blanca, abric llarg, gorra plana i sabates negres polides.
No dubte. Agafa el paquet de sobre la taula i se’l posa sota l’abric. Ben amagat. Són les cinc. Agafa el tramvia. Tothom es dirigeix cap al Liceu.
-El viatge
El metro va ple. Els Bonaplata seuen. El vagó va farcit de gent de classe mitja i alta. Tothom està cofoi de viatjar en un mode de transport recentment estrenat i tan original. Modern, ràpid i net.
El comboi es mou veloç. Bona il·luminació . L’Eusebi i la Maria Cinta estan realment bocabadats. El progrés arriba ràpid a Barcelona. Encara no universal però si definitiu.
Arriben a la parada de Liceu. Viatge curt però emocionant. Una riuada baixa del vagó. Molts van a l’estrena de l’òpera. Elegància i il·lusió.
En Francesc Escorza ha agafat el tramvia molt a prop del mercat de Sant Antoni. Obra mestre de l’arquitecte Antoni Rovira.
El tramvia va pleníssim però avança de pressa. Gira Rambla avall des del carrer Pelai . Cinc minuts i ha arribat. Parada quasi davant del Liceu. S’acomoda bé el paquet sota la tabarda i baixa del tramvia.
-Trobada
Són les sis de la tarda . La Rambla de Barcelona bull. Els Bonaplata pugen les escales del metro Liceu acompanyat per una gernació de respectables
ciutadans. Ja veuen el cel. La llum del dia a les seves cares.
L’aparició sobtada al vell mig de les Rambles sempre tindrà una màgia especial. És, sens dubte, una de les millors contribucions que el metro a proporcionat a la ciutat.
Davant de cada parada sempre veureu un monument o edifici emblemàtic de la ciutat de Barcelona. Prodigiós.
Només sortir a l’exterior per la boca de la parada de Liceu es produeix un fet del tot inesperat. En Francesc Escorza es troba de cara amb els Bonaplata. Just davant de la porta principal del Gran Teatre.
L’Escorza queda sorprès, palplantat davant del senyor Eusebi i de la seva preciosa filla, la Maria Cinta.
En Francesc es veu obligat a saludar-los doncs coneix a l’Eusebi des de fa temps. En Francesc és un encarregat de la fabricat de l’Eusebi. Tot i la lluita de classes, les vagues, les pistoles, la repressió,.... Sempre ha existit entre ells una certa cordialitat i respecte.
Parlen breument. Es desitgen una bona tarda i s’acomiaden.
Els Bonaplata caminen decidits cap a l’entrada principal del Gran Teatre. L’Escorza es queda quiet, immòbil al mig de la Rambla. Ha quedat enlluernat amb la bellesa de la Maria Cinta. Tot canvia. Canvi de plans.
-Desenllaç
No pot continuar amb el seu macabre pla. Els Bonaplata són burgesos catalanistes reprimits també per la Dictadura. Com ells. I la Maria Cinta..
És un dissabte de Nadal de 1.928. El senyor Eusebi Bonaplata i la seva filla de setze anys, Maria Cinta, es muden per anar al Gran Teatre del Liceu. Hi ha estrena. La Flauta Màgica.
El senyor va mudat. Abric negre, vestit fosc ben tallat, armilla, barret Hamburg i un elegant bastó fi.
La filla llueix un bonic vestit blanc. Vaporós. Sembla una fada baixada del cel.
L’Eusebi decideix que aniran a l’obra en metro. Són les cinc. Agafen el metro a Aragón. L’entrada de l’estació recentment inaugurada, respira modernitat, rajoles brillants, llum elèctrica blanca....
En Francesc Escorza viu al Poble Sec. Treballa a la fabrica tèxtil del Senyor Bonaplata. És un anarquista i milita a la CNT. Vagues i pistoles. Llamps i trons. L’Escorza creu es un món nou. Sense explotadors ni explotats. Utopies.
Aquella tarda de dissabte també anirà al Liceu. Però amb fosques intencions.
També es muda. Americana senzilla marró, camisa blanca, abric llarg, gorra plana i sabates negres polides.
No dubte. Agafa el paquet de sobre la taula i se’l posa sota l’abric. Ben amagat. Són les cinc. Agafa el tramvia. Tothom es dirigeix cap al Liceu.
-El viatge
El metro va ple. Els Bonaplata seuen. El vagó va farcit de gent de classe mitja i alta. Tothom està cofoi de viatjar en un mode de transport recentment estrenat i tan original. Modern, ràpid i net.
El comboi es mou veloç. Bona il·luminació . L’Eusebi i la Maria Cinta estan realment bocabadats. El progrés arriba ràpid a Barcelona. Encara no universal però si definitiu.
Arriben a la parada de Liceu. Viatge curt però emocionant. Una riuada baixa del vagó. Molts van a l’estrena de l’òpera. Elegància i il·lusió.
En Francesc Escorza ha agafat el tramvia molt a prop del mercat de Sant Antoni. Obra mestre de l’arquitecte Antoni Rovira.
El tramvia va pleníssim però avança de pressa. Gira Rambla avall des del carrer Pelai . Cinc minuts i ha arribat. Parada quasi davant del Liceu. S’acomoda bé el paquet sota la tabarda i baixa del tramvia.
-Trobada
Són les sis de la tarda . La Rambla de Barcelona bull. Els Bonaplata pugen les escales del metro Liceu acompanyat per una gernació de respectables
ciutadans. Ja veuen el cel. La llum del dia a les seves cares.
L’aparició sobtada al vell mig de les Rambles sempre tindrà una màgia especial. És, sens dubte, una de les millors contribucions que el metro a proporcionat a la ciutat.
Davant de cada parada sempre veureu un monument o edifici emblemàtic de la ciutat de Barcelona. Prodigiós.
Només sortir a l’exterior per la boca de la parada de Liceu es produeix un fet del tot inesperat. En Francesc Escorza es troba de cara amb els Bonaplata. Just davant de la porta principal del Gran Teatre.
L’Escorza queda sorprès, palplantat davant del senyor Eusebi i de la seva preciosa filla, la Maria Cinta.
En Francesc es veu obligat a saludar-los doncs coneix a l’Eusebi des de fa temps. En Francesc és un encarregat de la fabricat de l’Eusebi. Tot i la lluita de classes, les vagues, les pistoles, la repressió,.... Sempre ha existit entre ells una certa cordialitat i respecte.
Parlen breument. Es desitgen una bona tarda i s’acomiaden.
Els Bonaplata caminen decidits cap a l’entrada principal del Gran Teatre. L’Escorza es queda quiet, immòbil al mig de la Rambla. Ha quedat enlluernat amb la bellesa de la Maria Cinta. Tot canvia. Canvi de plans.
-Desenllaç
No pot continuar amb el seu macabre pla. Els Bonaplata són burgesos catalanistes reprimits també per la Dictadura. Com ells. I la Maria Cinta..