LA HISTORIA SURREALISTA

Era un dia tranquil, tot el món que estava al metro estava una mica ofegada perquè estaven tots molts estrets.
Fins que una noia que es diu Elena veu com tot el món comença a corre, ella com no sabia que estava passant estava intentant preguntar-li a la gent el que passava? Per què corrien? Per què estaven així?
Ningú li contestava, estaven concentrats en corre lluny del metro. Com ningú li contestava va començar a corre ella també, quan surt s’adona del que estava passant. El metro estava tenint un tall de circuit i estava començat a fer-se foc per tot el metro, és dir tot s'estava incendiat.
Quasi tot ja estava cremat així que va corre, però va caure a les vies del metro perquè hi havia molta gent empentat. Llavors estava intentant pujar un altra vegada, però estava molt alt i no hi havia escales per pujar, ningú la veia, ja que estevant enfocats a fer-se fora, ella no tenia un altra opció que corre per les vies fins a l'altra parada a veure si tenia sort hi havia escales.Elena estava corrent i ja estava al seu límit estava molt cansada, però no tenia altre opció el foc no parava de pujar i avançar.
Va arribar a la pròxima estació, per sort hi havia escales, va pujar i tot bé fins aquí, el metro estava tancat després que tota la gent s'havia anat van posar les portes de seguretat i a posar l'alarma d'incendis.Ella pareixia que no tenia escapatòria llavors arribava cada vegada més ràpid el foc i va entrar en desesperació, no veia escapatòria cap i tampoc hi havia ningú, l'únic que se li va ocórrer va ser trencar les finestres grans que hi havia per la parada del metro.
A ella si li va ocórrer una idea molt efectiva, a tots els vagons sempre hi ha un martell de emergència així que va corre fins a encontrar un vagó amb aquella herramienta, llavors era ella intentant escapar de la parada de metro amb un martell, pareixia una Missió: Impossible perquè el foc seguia, però no es va rendir, perquè no tenia un altre escapatòria. Va començar a donar cops al Vidrà gegant de la parada, no feia molt de dany però alguna cosa feia. Ja feia 15 minuts que feia això i no havia travessat ni la meitat del vidre, cada vegada estava més a prop el foc i ja quasi no tenía oxigen, cada vegada es trobava pitjor, finalment es va desmaiar.
Quan es va despertar, va despertar en un hospital, estava ingressada. Ella no entenia res, pensava que estava en el cel, però va venir un metge i li va dir que com es trobava? Que feia 3 dies que estava en coma, ella es va posar molt feliç, però a la vegada estava molt confosa perquè no recordava res.
Va estar uns dies en observació, quan ja es trobava bé la seva família la va portar a casa, com va ser la persona que va ser més afectada els dels TMB li van cobrir les despeses mèdiques que tenia pendents pagar.
Li van fer una entrevista perquè contes el que havia passat pas a pas, va ser així com aquesta història va sortir a la llum i com Elena va ser coneixia com ''La noia que va sobreviure per als pèls''.