Autor/a
Akhetaton
Categoria
Relat lliure
La conversa a l’autobus
Les converses en els autobusos solen ser breus i il•lustratives; encara que un trajecte de llarga durada les allargassin. Així depenen de la durada del trajecte, encara que avui amb els telèfons algunes arribin a durar força; certs passatgers baixen i segueixen amb l’orella atenta.
Les converses entre passatgers desconeguts tenen un caràcter sobtat, sigui d’encontre o d’accés a la familiaritat amb desconeguts. La resta no mou comunicació, no va més enllà de les mirades.
La primera i necessària indicació cau en el tipus de converses: sobre el temps, com es troben els familiars o notícies del dia. Aquestes mai han de caure en política o religió, efecte dels arguments sobre creences. El sorollós batre de creences i argumentacions polítiques o religioses porta a una perversa malastrugança. Els temes anteriors parlats amb desconeguts no són signe de bon auguri. Un cop evitats aquets temes, la conversa imposa la mesura del control de la xerrameca sense verbositat. Més assenyat resulten els temes sensibles, sense menystenir a ningú. Qui sap mai on són els més ingrats temes o persones per a qui escolta. No quedem bé si malparlem i ens diuen, que això va passar “al meu germà” o “a la meva àvia”... Hem de defugir generalitats i tòpics absurds. Cal evitar el safareig sobre temes de natura sensible: dones, racisme o sexe íntim.
Bé. El bus es posa en marxa. Si el recorregut és llarg, l’atenció i el pensament van perduts entre la reflexió o la breu conversa amb algú. En aquest sentit la psicologia mostra l’efecte esquiu del capteniment, contraposat a l’atenció de la conversa amb altres. La bona cura i el bon gust cap a l’altre són d’agrair. L’amabilitat manté el canal de comunicació obert i en bon estat. Si emprem crueses sense reserva sembla violent o que ens manca un bull. No hem pas de ferir els sentiments a ningú que ens escolti. La millor manera de funcionar és ser positiu i no denigrar cap professió, institució o individu. Les imprudències es paguen en forma de tallar la conversa sense miraments.
La cordialitat i l’enteniment han de presidir els camins de la comunicació. Res més groller que una batussa, origina una situació gens atractiva. Al cap i a la fi, una bona conversa fa passar bona estona i proporciona un temps agradable i distret. Si no funciona crea nerviosisme, llavors resulta millor fugir o deixar-ho estar. Les disculpes sinceres no deixen bé.
Mentre el paisatge urbà va quedant enrere, l’efecte de catarsi dels edificis es perd en la llunyania. Sentir que els edificis i les coses van passant ens porta cap a records íntims.
En fi, la conversa entre persones és entreteniment raonat en veu alta. Correspon al diàleg i representa l’acte més important de la comunicació. L’actitud, la presentació i el manteniment del discurs requereixen una bona predisposició, actitud i aparença atractiva. Es pren com a art en el discurs que oscil•la entre persones i ens fa millorar l’enteniment. Si no conversem amb decència i bonhomia, acabem crispats i aixequem recels. Cap tristor i malànima són benvingudes, sols funcionen la discreció, el bon gust i l’empatia.
Més enllà de la xerrada, resta el comiat i per poca cosa que ens tinguem que dir, segur que serà enriquidor. Al menys una estona entretinguts haurem passat i calmat la soledat personal.
Bé, estem arribant al destí del viatge. Hem de baixar i tornar a la pròpia soledat. Marxem amb els pensaments recollits fins a casa i esperem que una nova conversa tingui efecte força beneficiosos.
Les converses entre passatgers desconeguts tenen un caràcter sobtat, sigui d’encontre o d’accés a la familiaritat amb desconeguts. La resta no mou comunicació, no va més enllà de les mirades.
La primera i necessària indicació cau en el tipus de converses: sobre el temps, com es troben els familiars o notícies del dia. Aquestes mai han de caure en política o religió, efecte dels arguments sobre creences. El sorollós batre de creences i argumentacions polítiques o religioses porta a una perversa malastrugança. Els temes anteriors parlats amb desconeguts no són signe de bon auguri. Un cop evitats aquets temes, la conversa imposa la mesura del control de la xerrameca sense verbositat. Més assenyat resulten els temes sensibles, sense menystenir a ningú. Qui sap mai on són els més ingrats temes o persones per a qui escolta. No quedem bé si malparlem i ens diuen, que això va passar “al meu germà” o “a la meva àvia”... Hem de defugir generalitats i tòpics absurds. Cal evitar el safareig sobre temes de natura sensible: dones, racisme o sexe íntim.
Bé. El bus es posa en marxa. Si el recorregut és llarg, l’atenció i el pensament van perduts entre la reflexió o la breu conversa amb algú. En aquest sentit la psicologia mostra l’efecte esquiu del capteniment, contraposat a l’atenció de la conversa amb altres. La bona cura i el bon gust cap a l’altre són d’agrair. L’amabilitat manté el canal de comunicació obert i en bon estat. Si emprem crueses sense reserva sembla violent o que ens manca un bull. No hem pas de ferir els sentiments a ningú que ens escolti. La millor manera de funcionar és ser positiu i no denigrar cap professió, institució o individu. Les imprudències es paguen en forma de tallar la conversa sense miraments.
La cordialitat i l’enteniment han de presidir els camins de la comunicació. Res més groller que una batussa, origina una situació gens atractiva. Al cap i a la fi, una bona conversa fa passar bona estona i proporciona un temps agradable i distret. Si no funciona crea nerviosisme, llavors resulta millor fugir o deixar-ho estar. Les disculpes sinceres no deixen bé.
Mentre el paisatge urbà va quedant enrere, l’efecte de catarsi dels edificis es perd en la llunyania. Sentir que els edificis i les coses van passant ens porta cap a records íntims.
En fi, la conversa entre persones és entreteniment raonat en veu alta. Correspon al diàleg i representa l’acte més important de la comunicació. L’actitud, la presentació i el manteniment del discurs requereixen una bona predisposició, actitud i aparença atractiva. Es pren com a art en el discurs que oscil•la entre persones i ens fa millorar l’enteniment. Si no conversem amb decència i bonhomia, acabem crispats i aixequem recels. Cap tristor i malànima són benvingudes, sols funcionen la discreció, el bon gust i l’empatia.
Més enllà de la xerrada, resta el comiat i per poca cosa que ens tinguem que dir, segur que serà enriquidor. Al menys una estona entretinguts haurem passat i calmat la soledat personal.
Bé, estem arribant al destí del viatge. Hem de baixar i tornar a la pròpia soledat. Marxem amb els pensaments recollits fins a casa i esperem que una nova conversa tingui efecte força beneficiosos.