El fantasma del metro -Martina

Tot va començar un matí, quan la Jana anava a agafar el metro per anar a l’institut. La Jana normalment agafava el metro que passava a les vuit, però aquell dia es va quedar adormida. Va sortir corrent de casa, perquè si no no tenia temps d'agafar el següent metro i arribaria tard a l’institut. En el camí de casa al metro, la Jana es va fixar que feia un dia ennuvolat i va tenir una sensació rara, com si ningú la veiés.

Quan ja es va asseure al metro, eren les vuit i deu, estava molt preocupada per no arribar-hi a temps. El metro va tancar les portes i va sonar el xiulet que advertia que sortia, però quan va sortir, es va quedar parat a mig camí. Quinze persones comptades eren les que anaven a dins del metro amb la Jana, totes preocupades pel mateix motiu, per no arribar tard. De sobte, els llums es van apagar, només es veia la d'emergència, però com si no estigués encesa. Van provar d’encendre les llanternes del mòbil, però també van deixar de funcionar. No hi arribava la cobertura. No podien trucar a ningú. Llavors la gent sí que va començar a demanar ajuda. La Jana no va ser menys. Just avui tenia una presentació i no podia faltar. Aleshores, es va posar molt nerviosa.
Estava sola, no coneixia cap de les persones que estaven al metro. Però no es va rendir, havia d’arribar a la presentació d’alguna manera. Així doncs, va tenir la idea d’intentar obrir les portes, però no va haver-hi cap resultat. Ni tan sols va poder un home que estava fort, pel que semblava. De sobte, el metro va tornar a funcionar i va continuar el seu camí, però els llums no es van encendre i tampoc va parar a cap parada. Va estar uns deu minuts sense parar fins que va arribar a l'última parada de la línia. Es van obrir les portes i tothom tenia ganes de sortir corrents. Això és el que van fer. Una vegada al carrer, la Jana es va adonar que no hi havia ningú al carrer, estava tota sola. Els que anaven amb ella també havien desaparegut. Tenia molta por. Ja eren tres quarts de nou, arribava tard a l’institut. No tenia temps per preocupacions. Llavors va decidir tornar al metro, per veure si funcionava bé. Va tornar a pujar-hi i va tornar a passar el mateix: els llums apagats, estava tota sola i el metro no parava. Fins que va arribar a la parada on havia pujat.

Finalment, quan va baixar del metro, sí que n’hi havia de gent, com si fos un dia normal. Però a la Jana no la veia ningú. Va anar a casa seva i era com si no hi fos. Ningú no li feia cas, ni tan sols la seva mare. La Jana s’havia convertit en un fantasma.