Autor/a
Akhetaton
Categoria
Relat lliure
desinformació secreta
En tornar a casa agafem un metro de gom a gom. L’estretor entre passatgers facilita una comunicació espontània entre tots el que hi som. De vell antuvi, els tòpics del temps i la salut orienten les converses. No obstant això, aviat no tarden en discorre vers el tema dels serveis informatius i l’efecte que provoquen les emissions de notícies malintencionades.
La idea d’informació pública ha de garantir la major veracitat i absència de voluntat tribunícia. Els continguts desplegats pels informadors han d’exhibir la màxima versemblança. El públic es mereix rebre una “notícia digna”, perquè pren els serveis com a guia cognitiva independent.
Res no és casual. En totes les èpoques han existit casos que conculcaven i estafaven la veritat. Els escàndols han estat la norma durant segles. Les tiranies polítiques han fet servir la Inquisició per perseguir la llibertat d’expressió. En els darrers segles, bona mostra en tenim en casos com Girolamo Savonarola, Miguel Servet, Giordano Bruno, Galileu Galilei, René Descartes, la Revolució Francesa, Mariano José de Larra, Charles Darwin o el cas Dreyfus, tots abans del segle Vint.
Bé coincidim en el fet que les informacions manipulades han estat tendencioses i han escampat la tergiversació de la història. Els medis oficials han avantposat obscurs interessos personals.
Enraonem i enraonem sense descans fins arribar a l’estació següent. Mentre s’atura el comboi, de sobte, canviem de tema. Orientem la conversa cap a la voluntat de dirigisme ideològic. Aquest és un dels temes més punyents. Què porta a la voluntat a l’engany i la mentida? Quan s’adopten estratègies d’intoxicació, fruit d’un egoisme psicològic, els efectes són malignes!
Xerrem sobre el cas de l’agència nord-americana d’espionatge amb seu a Virgínia, que contradiu una investigació rigorosa del periòdic Californià, Mercury News de San José. Aquest medi va desvetllar la connexió entre el narcotràfic de Los Ángeles i la contra de Nicaragua com a finançament d’activitats il•legals, dessota l’aixopluc d’aquella agència. Els Californians van haver de retractar-se públicament, quan en privat, els Virginians reconeixien la veracitat dels de San José. La por als efectes econòmics i d’imatge sobre els patrocinadors, derivats de les possibles accions judicials, va tallar de soca arrel la llibertat de premsa. El minúscul exemple continua amb la Xile de Pinochet o amb la dictadura argentina de Videla. Darrera d’aquests casos trobem un temor visceral dels de Virgínia que vents soviètics bufin a l’Amèrica del Sud.
Els anys setanta foren dramàtics en l’exercici d’informacions tendencioses en àmbits polítics i socials. L’apartheid per la Brotherbond a Sudàfrica va provocar cruentes extorsions i persecucions racials pel mer temor de la proximitat del règim pro-soviètic d’Angola. Tanmateix els portuguesos es veuen involucrats en la situació de Timor Oriental per les grans reserves de petroli que posseeixen. Fa poc el president americà ha fet declaracions explosives sobre l’apropiació indeguda de Groenlàndia.
En fi, m’acostava a la destinació final i vaig acabar amb la força de l’Associació Nacional d’Editors que en el nostre país representa un dels lobbies més importants, controla l’activitat de l’autoritat reguladora, la Comissió Nacional de las Comunicacions, la FCC i fa difícil que els periodistes puguin defendre la llibertat d’expressió contra els caps, propietaris dels medis (Alberto Moncada, Manipulación mediática, Madrid, 2000:66).
La idea d’informació pública ha de garantir la major veracitat i absència de voluntat tribunícia. Els continguts desplegats pels informadors han d’exhibir la màxima versemblança. El públic es mereix rebre una “notícia digna”, perquè pren els serveis com a guia cognitiva independent.
Res no és casual. En totes les èpoques han existit casos que conculcaven i estafaven la veritat. Els escàndols han estat la norma durant segles. Les tiranies polítiques han fet servir la Inquisició per perseguir la llibertat d’expressió. En els darrers segles, bona mostra en tenim en casos com Girolamo Savonarola, Miguel Servet, Giordano Bruno, Galileu Galilei, René Descartes, la Revolució Francesa, Mariano José de Larra, Charles Darwin o el cas Dreyfus, tots abans del segle Vint.
Bé coincidim en el fet que les informacions manipulades han estat tendencioses i han escampat la tergiversació de la història. Els medis oficials han avantposat obscurs interessos personals.
Enraonem i enraonem sense descans fins arribar a l’estació següent. Mentre s’atura el comboi, de sobte, canviem de tema. Orientem la conversa cap a la voluntat de dirigisme ideològic. Aquest és un dels temes més punyents. Què porta a la voluntat a l’engany i la mentida? Quan s’adopten estratègies d’intoxicació, fruit d’un egoisme psicològic, els efectes són malignes!
Xerrem sobre el cas de l’agència nord-americana d’espionatge amb seu a Virgínia, que contradiu una investigació rigorosa del periòdic Californià, Mercury News de San José. Aquest medi va desvetllar la connexió entre el narcotràfic de Los Ángeles i la contra de Nicaragua com a finançament d’activitats il•legals, dessota l’aixopluc d’aquella agència. Els Californians van haver de retractar-se públicament, quan en privat, els Virginians reconeixien la veracitat dels de San José. La por als efectes econòmics i d’imatge sobre els patrocinadors, derivats de les possibles accions judicials, va tallar de soca arrel la llibertat de premsa. El minúscul exemple continua amb la Xile de Pinochet o amb la dictadura argentina de Videla. Darrera d’aquests casos trobem un temor visceral dels de Virgínia que vents soviètics bufin a l’Amèrica del Sud.
Els anys setanta foren dramàtics en l’exercici d’informacions tendencioses en àmbits polítics i socials. L’apartheid per la Brotherbond a Sudàfrica va provocar cruentes extorsions i persecucions racials pel mer temor de la proximitat del règim pro-soviètic d’Angola. Tanmateix els portuguesos es veuen involucrats en la situació de Timor Oriental per les grans reserves de petroli que posseeixen. Fa poc el president americà ha fet declaracions explosives sobre l’apropiació indeguda de Groenlàndia.
En fi, m’acostava a la destinació final i vaig acabar amb la força de l’Associació Nacional d’Editors que en el nostre país representa un dels lobbies més importants, controla l’activitat de l’autoritat reguladora, la Comissió Nacional de las Comunicacions, la FCC i fa difícil que els periodistes puguin defendre la llibertat d’expressió contra els caps, propietaris dels medis (Alberto Moncada, Manipulación mediática, Madrid, 2000:66).