Autor/a
CULL
Categoria
Relat escolar
Subcategoria
De 8 a 12 años
Centre escolar
Escola Reina Elisenda Virolai
Un dia d'excursió
Hi havia una vegada un noi, en Marc, que havia d’anar a l’escola amb el seu pare.
—Pare, podem anar a l’escola?
—Sí, avui agafarem el V19, després farem transbord a Lesseps i agafarem la línia verda fins a Passeig de Gràcia, i allà una ambici.
—Ostres, quina bona idea!
Una estona més tard…
—No hi ha cap ambici! Arribarem tard!
—Espera, amb l’aplicació de TMB podem trobar alternatives.
Finalment, van decidir anar caminant fins a la línia groga per arribar a la Barceloneta.
—Hem d’espavilar o no arribaràs ni al pati!
Quan van arribar, ja anaven justos de temps. Van veure un bus i hi van pujar. No hi havia seients lliures, així que es van quedar drets fins a la seva parada. En baixar, van trobar una parada d’ambicis amb bicicletes disponibles i van pedalar ràpid fins a l’escola.
Van arribar just a temps. En Marc va entrar a classe, va deixar la motxilla i es va posar a llegir amb els companys. Aquell dia, però, tenien una excursió al Park Güell per aprendre sobre TMB i les xarxes de transport.
—Agafarem un bus i després el metro fins a Lesseps, i utilitzarem el bus del barri —va dir el mestre.
A la parada del 116, com que el bus era petit, es van dividir en dos grups. En Marc va anar al primer. Quan van arribar al parc, van jugar una estona a futbol mentre esperaven l’altre grup.
—Passa-la!
—No, que ets molt dolent!
Quan tothom va arribar, van fer la xerrada. Després, en tornar, el bus trigava molt i van decidir anar en metro, tot i que havien de caminar una mica.
Els professors es van coordinar:
—El bus no arribava i hem agafat el metro.
—D’acord, ens veiem a l’escola.
Van arribar just a temps per marxar. Els professors li van dir a en Marc que el seu pare arribaria una mica tard, així que es va quedar a permanències.
Quan el seu pare va arribar, el va venir a buscar amb una ambici de dos.
—Va, puja, que és tard i he de fer el sopar.
A casa, mentre cuinava:
—Ai, m’he cremat!
—Estàs bé, pare?
—Sí, no és res.
Van sopar hamburgueses i després van mirar una pel·lícula.
—Quina pel·lícula més divertida!
—Jo la vaig veure de petit, però no em va agradar tant.
Una hora més tard:
—Bona nit, pare.
—Bona nit, Marc.
—Pare, podem anar a l’escola?
—Sí, avui agafarem el V19, després farem transbord a Lesseps i agafarem la línia verda fins a Passeig de Gràcia, i allà una ambici.
—Ostres, quina bona idea!
Una estona més tard…
—No hi ha cap ambici! Arribarem tard!
—Espera, amb l’aplicació de TMB podem trobar alternatives.
Finalment, van decidir anar caminant fins a la línia groga per arribar a la Barceloneta.
—Hem d’espavilar o no arribaràs ni al pati!
Quan van arribar, ja anaven justos de temps. Van veure un bus i hi van pujar. No hi havia seients lliures, així que es van quedar drets fins a la seva parada. En baixar, van trobar una parada d’ambicis amb bicicletes disponibles i van pedalar ràpid fins a l’escola.
Van arribar just a temps. En Marc va entrar a classe, va deixar la motxilla i es va posar a llegir amb els companys. Aquell dia, però, tenien una excursió al Park Güell per aprendre sobre TMB i les xarxes de transport.
—Agafarem un bus i després el metro fins a Lesseps, i utilitzarem el bus del barri —va dir el mestre.
A la parada del 116, com que el bus era petit, es van dividir en dos grups. En Marc va anar al primer. Quan van arribar al parc, van jugar una estona a futbol mentre esperaven l’altre grup.
—Passa-la!
—No, que ets molt dolent!
Quan tothom va arribar, van fer la xerrada. Després, en tornar, el bus trigava molt i van decidir anar en metro, tot i que havien de caminar una mica.
Els professors es van coordinar:
—El bus no arribava i hem agafat el metro.
—D’acord, ens veiem a l’escola.
Van arribar just a temps per marxar. Els professors li van dir a en Marc que el seu pare arribaria una mica tard, així que es va quedar a permanències.
Quan el seu pare va arribar, el va venir a buscar amb una ambici de dos.
—Va, puja, que és tard i he de fer el sopar.
A casa, mentre cuinava:
—Ai, m’he cremat!
—Estàs bé, pare?
—Sí, no és res.
Van sopar hamburgueses i després van mirar una pel·lícula.
—Quina pel·lícula més divertida!
—Jo la vaig veure de petit, però no em va agradar tant.
Una hora més tard:
—Bona nit, pare.
—Bona nit, Marc.