Retard al metro

—El següent metro arriba amb una mica de retard —va dir en Jaume, que sempre anunciava quan arribaria el següent tren.
—Si hi ha gent que té pressa, que passi per la cabina d’informació; li direm una altra ruta que pot fer amb bus, bici o un altre transport públic —afegí, una mica cansat.

Algunes persones van córrer a la cabina d’informació per no arribar tard a la feina o a altres llocs. Altres van decidir esperar el metro. Una família, tornant de deixar els fills a l’escola, no sabia què passava. Van veure una cua llarga i van preguntar, però ningú els contestava fins que un nen molt baixet els va explicar que el tren arribava tard. També va afegir que ell arribava tard a l’escola i que el seu mòbil s’havia quedat sense bateria.

Els pares del nen, Manel i Clara, li van oferir el seu mòbil perquè pogués trucar a la seva mare. Tot tímid, el nen va acceptar. Manel li va demanar que li dictés el número, però el nen no se’n recordava. Es va començar a estressar, però després es va calmar quan es va adonar que portava un paper amb el número de la seva mare.

Primer van intentar trucar a la mare, però no responia; després al seu avi, que tampoc agafava. El nen començava a posar-se nerviós, però finalment l’àvia va respondre. Li van explicar que el nen era a l’estació de metro i que aquell dia no podria anar a l’escola. L’àvia va dir que vindria a buscar-lo, tot i que podria arribar tard. Manel i Clara, que també arribaven tard a la feina, es van quedar amb el nen fins que, al cap d’una hora i mitja, va arribar l’àvia i tots li van donar les gràcies.

Manel i Clara van córrer cap a la feina. Com que treballaven al mateix lloc, van anar directament al despatx del director i li van explicar tot. El director, una mica enfadat, els va dir que estiguessin tranquils perquè havien fet el correcte, però que si tornava a passar, li havien de trucar abans per poder buscar un substitut i no retardar visites.